“En la nostra busca de la felicitat és bo fer una pausa de tant en tant i reflexionar. Si els éssers humans no tan sols deixem de creure en Déu, sinó que permetem que la mateixa idea de Déu desaparegui de les nostres consciències, ens convertirem en res més que en una sèrie de micos fantàsticament intel·ligents, la fi dels quals serà una massa horrible de contemplar-la” (Karl Rahmer).
“Si la felicitat estès feta de plaers corporals podríem dir que els bous són feliços quan troben cigrons per menjar” (Heràclit).
Robert Lusting, neuro endocrinòleg, afirma: “perquè el plaer és immediat i més fàcil d’aconseguir que el benestar (felicitat), però també perquè hi ha interès en que els confonguem i moltes indústries guanyen milions amb la nostra confusió. En fer-nos confondre plaer i felicitat, a Wall Street, Las Vegas, Silicon Valley i les seves sucursals, al planeta es generen bilions cada dia. Aquesta confusió s’anomena economia americana i és gran part de l’economia mundial, però, hauríem de pensar a canviar-la, perquè ens fa desgraciats. De les deu principals exportacions dels EUA, quatre són substàncies o conductes additives. La més recent és l’addicció digital”.
El neuro endocrinòleg que hem esmentat, crec que ens considera a tots bous ja que el problema del plaer i la felicitat no és res més que una qüestió de neurones: “perquè el plaer depomina i la felicitat serotonina, i tots dos són neuro transmissors. La depomina excita les neurones que es defensen tancant els receptors. Per això necessiten augmentar l’estímul agradable –sigui la substància o la conducta- per obtenir la mateixa gratificació i aquesta dinàmica condueix a dosis enormes i a l’addicció. I és la desgràcia per als qui t’estimen. En canvi la serotonina és inhibidora de les neurones, no les excita, al contrari, ens relaxa i creix en compartir aquest benestar” (felicitat).
Ens adonem que l’home creat a imatge i semblança de Déu s’ha convertit, segons els evolucionistes, en homo sapiens sapiens, el superhome d’avui. En un mer animal al cap i a la fi que necessita satisfer únicament les seves necessitats sensuals. D’aquí ve la gran influència que exerceixen en l’home Wall Street, Las Vegas, Silicon Valley que s’encarreguen d’estimular constantment la depamina aconseguint que es necessiti canviar constantment els estris digitals perquè el plaer no decaigui. Quanta raó té l’autor anònim que escriu: “Avui hem perdut el control quan perseguim la felicitat mitjançant la prosperitat, en la feble esperança que el diner i les coses satisfaran. El problema de la prosperitat és que mai satisfà. Tal com un amic escriptor va redactar: “Qui estima la plata no es saciarà amb la plata: i el qui estima la riquesa no en traurà cap renda”
Un toc d’alerta a la publicitat que està infestada de fake news ja que presenta de manera exagerada la bondat del productes ja que tots tenen la peculiaritat de fer feliços els consumidors, sovint de manera molt barroera. Ara està enganyant els pares fent-los-hi creure que donant als seus fills uns productes vitamínics-minerals amb uns altres afegits es convertiran en futurs Einsteins. Aquesta felicitat és fictícia i com tota té les seves conseqüències com exposa el proverbi: “També enmig del riure, el cor té pena: i el final d’aquella alegria és la tristor” (Proverbis 14: 13).
La ciència ens vol fer creure que l’ésser humà, enmig de la diversitat d’espècies d’animals irracionals que gràcies a una suposada evolució molt afavoridora l’ha convertit en homo sapiens sapiens, el superhome que no deixa de ser un animal que es troba en el cimal de les espècies.. la ciència materialista tracta els problemes de l’home des de la perspectiva que són bous que són feliços quan al plat hi troben cigrons. És cert que les exquisideses donen plaer, però no felicitat.
Quanta raó té el salmista quan escriu: “Que donin gràcies al Senyor per la seva misericòrdia, i pels seus prodigis a favor dels fills d’Adam! Perquè ha satisfet l’ànima assedegada, i ha omplert d’allò que és bo l’ànima famolenca” (Salm 107: 8,9).
Físicament l’home ha estat creat del pols de la terra, però només a l’home se li ha insuflat l’alè de la vida que el fa a imatge i semblança del seu Creador .Només en Ell hi troba ple acontentament. Per aquest motiu els bens materials i les menges exquisides no poden satisfer la fam i la set espiritual de l’ànima.
Si ens limitem a ser allò que la ciència diu que és l’home, posseïdor d’un cervell que segrega depomina i res més, que l’obliga a consumir productes que dopen, siguin drogues o estris digitals , que converteixen els consumidors en addictes, el resultat és que són persones infelices. Si el lector és conscient que és una persona infeliç, faci el que va fer el salmista que trobant-se en una situació d’insatisfacció va clamar al seu Creador: “Escolta, Senyor, la meva pregària, estigues atent a les veus de les meves súpliques. En el dia de la meva aflicció et cridaré, perquè tu em respondràs” (Salm 86: 6,7).
Octavi Pereña i Cortina