Lleidatanes i lleidatanes, com ja sabeu tornem a ser en circumstàncies que ens fan pensar que a la capital del Segrià i de província li cal un canvi en positiu que afavoreixi als més necessitats com també que es promogui l’emprenedoria d’aquests col·lectius, amb un nou govern optimista, amb empatia, amb entusiasme, de carrer. Cal implantar el socialisme «utòpic» no només en el govern municipal sinó en totes les altres institucions.
Com ja sabeu, en aquesta vida tot (inclús la mort) té solució i a continuació us explico per què vull un canvi de gestió política a la capital del Segrià.
Primer perquè ells no són el que semblen quan estan en campanya electoral i les promeses que fan a les ciutadanes i ciutadans s’esmicolen al cap de sis mesos de mandat després de ser felicitats per la ciutadania, entitats i persones en l’àmbit personal, surten a la premsa i estan eufòrics. Com ja sabeu el nostre alcalde el Sr. Miquel Pueyo presentarà una moció de confiança, que podria ser de censura després de perdre la votació dels pressupostos 2022. I això és molt coherent perquè tothom veu que aquest govern no funciona…
Els pressupostos de la Paeria no són els més desitjats perquè han deixat de banda el projecte comercial i alhora lúdic dels terrenys de Torre Salses perquè un partit minoritari que ja no està dins del govern està a favor d’un model comercial del segle passat que a part de ser inviable genera estrès als ciutadans que pensen cap a l’horitzó i en gran, pel millor per Lleida.
Les generacions milleners, els pobles de les rodalia i els més joves de Lleida i rodalies que no volen anar a Barcelona per poder gaudir de les grans superfícies crec que necessiten un model comercial nou, original i disruptiu. Són i seran sempre una gran majoria.
Després de mandats magnífics de l’angelrosisme tan consolidat, i ple de solucions que tenia Lleida ara tenim el govern més independentista de la història de la democràcia que ha fet més per l’independència que per la capital de província i veig amb els meus propis ulls en passejar pels carrers i concretament a la plaça de La Paeria que les entitats veïnals i religioses no estan satisfetes i es manifesten perquè disposin de més finançament, millor seguretat ciutadana, més rapidesa en fer les gestions que se’ls hi encomana, i millor qualitat de vida per les persones més vulnerables.
Crec que l’optimisme i el futurisme han d’integrar-se en una nova gestió que garanteixi el dret a l’habitatge i cal ajudar a les entitats i les persones com bé es mereixen perquè són drets de l’ONU.
A La Paeria de Lleida s’han barrejat diferents aspectes: la política municipal amb un nou procés independentista llarg d’almenys vint-i-cinc anys que pot desencadenar un trencament del sistema polític actual, aldarulls, aparició de nous moviments antisistema, violència i manifestacions a tot el territori per una causa que no ha prosperat malgrat haver fet molta propaganda. Estic segur que des de la Moncloa es modificarà la Constitució Espanyola i tindrem una renta bàsica universal incondicional al llindar dels 1000 euros com els països capdavanters perquè Espanya és molt probable que sigui la nova Alemanya si els polítics obren els ulls i fan polítiques justes, equitatives i optimistes.
La gent del carrer i les associacions de barris estan preocupades per l’augment de la delinqüència, l’incivisme i la manca d’empatia de l’equip de govern i un llarg etcètera Ara els nostres polítics tenen un mes per trobar un candidat alternatiu en el cas que l’equip de govern no superi la moció.
A La Paeria cal que hi governin persones optimistes sense ideologia on Torre Salses sigui l’eix principal d’acció pels anys vinents. Val la pena reflexionar si feia falta criticar i boicotejar la gestió de l’angelrosisme pel simple fet que el PSC no es pronunciava com independentista. Un polític no pot caure bé a tothom i s’ha d’entendre que la llibertat d’expressió hi ha de ser sempre. I això és el que li ha passat a l’actual alcalde que li desitjo molta sort i encerts com també li trasllado la meva inquietud sobre la manca de polítiques per persones de la diversitat funcional, i en especial a les persones amb trastorn mental que haurien de tenir una renda bàsica mileurista compatible amb el treball, amb més facilitats d’accés a l’habitatge, i una bona forma seria que existís una bonificació del 50% del cost de l’habitatge per part de l’administració per aquestes persones. Amb Àngel Ros i Domingo crec que Lleida anava millor…
Ens calen polítics autèntics, optimistes, treballadors, amb carisma i vocació. Ah, i de carrer!
Josep Maria Castells Benabarre @oficialcastells
Col·laborador periodístic i emprenedor