Sr. Director:
Amb només quatre plantejaments es pot deduir el per què de la progressiva reivindicació catalana de voler ser independent i formar, per tant, un estat propi.
Quan fa que Catalunya ha perdut les seves institucions independents?: més de 300 anys
Quantes vegades des de Felip V fins ahir pràcticament, s’ha prohibit parlar en català en espais públics, o quantes lleis o disposicions de l’estat s’han promulgat en contra de la llengua catalana per exigir el predomini, -sinó exclusivitat-, de la castellana per sobre de la pròpia i autòctona?: “Indagueu indagueu i us sorprendrà)”
Quantes vegades per part de l’Estat, se’ns ha demanat, consultat, preguntat si els catalans volem voluntàriament formar-ne part del que s’entèn per Espanya, sota qualsevol fórmula? Deducció: des de fa més de 300 anys només se’ns reté per la força. (mai més ben dit: repasseu sinó la història).
Quan l’Estat ha oficialitzat l’import de tots els impostos que recapta cada any des de Catalunya, i quants d’aquests s’inverteixen o retornen en funció i proporció a la població i/o superficie? (Potser les calculadores no tenen suficients dígits)
Doncs només per tot això, no entenc perquè encara batallen partits polítics i entitats socials, sindicals i religioses (en algun cas), sobre les nostre reivindicacions , si l´únic que cal, és fer PEDAGOGIA, a tota la població catalana i de la resta de l’estat, sobre com hem arribat fins aquí. I no caldrien tantes martingales jurídiques, ni tantes negociacions. Si estem com estem ara, es fruit només de la supremacia de la part guanyadora, i què, oh! casualitat, sempre s’ha decantat sobre el mateix bàndol, el qual vol que continuï essent així pels segles dels segles. (article 2 de la C.E.)
Queda doncs tot ben explicat, o, cal més informació encara?
Si l’estat espanyol, vol treure’s aquesta pedra a la sabata, ja sap el què ha de fer.
Jaumedelleida