«La vida només pot ser entesa mirant enrere, però ha de ser viscuda cap endavant».
Aquesta bonica frase ens la va deixar SOREN KIERKEGAARD (filòsof i teòleg danès). No els hi càpiga cap dubte que la vida abasta una sèrie de conceptes de l’ésser humà i el seu entorn relacionats directament o indirectament, amb l’existència. El planeta Terra és l’únic planeta de l’Univers, de moment, del qual se sap que conté vida; el lloc on va néixer i ha viscut la humanitat fins als nostres dies.
El concepte de vida es pot definir des de diversos enfocaments. La noció més habitual està relacionada amb la biologia, que sosté que la vida és la capacitat de néixer, créixer, reproduir-se i morir. La vida també és l’estat d’activitat dels éssers orgànics i la força interna que permet obrar el qui la posseeix. “Tanta pressa tenim per fer, escriure i deixar sentir la nostra veu en el silenci de l’eternitat, que oblidem l’única cosa realment important “viure”. Aquestes van ser unes paraules que en el seu moment va pronunciar aquest gran científic alemany (Albert Einstein).
Les nostres capacitats i també la nostra manca de cabuda ens acompanyen al llarg de la nostra vida en una mena d’equipatge, personal, que ens permet anar esquivant obstacles amb més o menys fortuna. Ni les unes ni les altres són sempre les mateixes, van canviant, per bé o per mal, a mesura que el nostre cos va mudant aprenem coses noves. No és filosofia, és pura realitat, tot el que fem a la nostra vida, només és el principi del camí a seguir. I per acabar aplicaré aquella locució de Molière, que diu: “Cal viure com es pensa, si no s’acaba pensant com s’ha viscut”. Valora el que tens, supera el que et fa mal i lluita pel que vols. Això és viure.
PERE SERRET BESA