Un cel rosat, tintat de núvols blaus allargassats a l’est i a l’oest, acomiadava aquest dimarts el sol per ponent. Un cel gris i trist, amarat d’una pluja fina el saludava de bon matí. No són dies de massa joia els que estem vivint, les bones notícies són escadusseres, i els ànims decauen atrapats entre quatre parets que pareixen estrènyer-se amb el pas de les hores.
Quan una tènue llum d’esperança s’albira a l’horitzó, prest la foscor li arrabassa la frescor que duia i ens deixa, de nou, assedegats d’alegria i els ulls, que espurnejaven, parpellegen per no quedar-se secs.
Mil paraules, eixides dels llibres, de les notícies a la premsa, la ràdio i la televisió, es barregen en desordre, i només el pas de les hores i el cervell que mai no s’atura les fan entenedores.
De tant en tant, sona el telèfon i, a l’altre costat, una veu coneguda ens allibera dels barrots invisibles que ens tenallaven fins llavors. Les converses, com preses per una força externa, són font d’energia pel cos i l’ànima que jeia endormiscat al sofà.
Redreçant-nos mandrosament seiem com si volguéssim sortir d’aquella letargia en que estàvem enfonsats. L’intercanvi de paraules, anècdotes i preguntes, sovint intranscendents, trenquen la monotonia i, com aquella molla que el pes del propi cos oprimia, quan la conversa s’acaba, ens llevem i traginem qualsevol cosa que, altrament, hauria quedat per fer fins ves a saber quan. A poc a poc, torna el silenci, la quietud …
Alguna melodia, però, sona en algun lloc i les seves notes ens acompanyen una estona més. I una cançó en porta una altra d’enganxada al seu darrere. I les seves notes no ens deixen seure. I ens ve de gust moure’ns una estona. L’exercici físic sempre és estimulant i font d’endorfines. I engrescats, cremen aquell cartutx que encara teníem a la recambra. I ens oblidem de tot. Només hi som nosaltres, és ben cert, però res ni ningú no ens cal aleshores. I gaudim del que estem fent.
I llavors ens adonem que ja és fosc, que el dia està finant i que demà n’arribarà un altre. I el viurem com hem viscut el d’avui, vestit amb roba de diari però feliços de ser vius.
Bona nit, gent bona !!
Joan Ramon Buixadera