Ara el sector agrari lleidatà està indignat i preocupat (amb tota la raó) per l’acord humiliant d’Europa amb el president dels EUA, Donald Trump, pels aranzels del 15% sobre productes alimentaris, on fruits secs, ametlles, làctics, fruites i altres aliments com l’oli i el vi, tan emblemàtics de Catalunya i concretament, les terres de Ponent, són els aliments més perjudicats.
Uns aranzels, però, que afectaran les exportacions catalanes, mentre que els productes nordamericans arribaran a Europa sense penalitzacions, generant competència desigual i arriscant la viabilitat econòmica de molts agricultors i ramaders. Tot plegat ha demostrat de nou el sempitern vassallatge dels líders de la UE als EUA (tot i criticar de boqueta Donald Trump a conveniència), les contradiccions neoliberals sobre la ‘lliure’ competència i d’una esquerra descafeïnada sobre el benestar animal, contra els productes fitosanitaris contaminants i a favor dels drets laborals mentre permet l’entrada de productes d’altres països que no compleixen aquests requisits (com el pacte amb el bloc Mercosur), l’empobriment de l’agricultura i ramaderia extensives locals i la pèrdua de la nostra sobirania alimentària en favor de tot lo ‘macro’ format per grans corporacions globals.
Ara representants del sector primari reclamen ajuts urgents al Govern, i veurem com compaginaran els ‘patriotes’ de Vox i altres la seva defensa de la pagesia amb la del seu admirat Donald Trump. I és que davant les crisis econòmiques, l’agricultura com part del sector primari, el que alimenta la població i el ‘cor’ de l’economia (parafrasejant l’escola fisiocràtica d’economia) és un dels sectors més afectats. Què s’amaga darrera tot plegat?. Veurem.
Toni Yus Piazuelo