Com si es tractés d’una partida del Monopoly d’abast mundial, Donald Trump, un governant venjatiu, amb un afany de poder i de decisió desmesurats, va deixar anar un dia que, si el deixaven fer, en quatre setmanes acabaria amb el conflicte armat entre Rússia i Ucraïna.
Van passar uns quants dies més dels que havia pronosticat llavors, sense resultats positius per a ningú. De fet, no hi ha res de resolt ni encara menys acabat. El pas següent va ser l’empresonament de Nicolás Maduro, saltant-se algunes lleis mundials. La resta del món va callar i ell va seguir, amenaçant llavors amb annexionar-se Groenlàndia, territori autònom de Dinamarca. Aquí ja no ho va tenir fàcil, la UE va reaccionar i de moment, el tema sembla estar aparcat. Fins quan?
Amb un canvi espectacular per seguir obsessionat amb això d’aconseguir la pau atiant la guerra, ara l’escenari bèl·lic és l’Orient Mitjà. No li ha costat gaire aliar-se amb Israel per anar contra l’Iran (al costat del qual hi ha Rússia ”una mica només” segons Trump i uns altres).
Un bon dia es va despertar dient que volia usar, amenaçant Espanya, les bases que els EEUU hi tenen situades a Andalusia. A Europa no està gens clar si cal deixar-lo fer o parar-li els peus. La inflació està disparada, els preus del combustible no paren de pujar i tot s’encareix exponencialment. Quan una bèstia es veu acorralada i sent el perill, pot reaccionar de qualsevol manera amb resultats nefastos per a tothom.
Val la pena mantenir aquest panorama per alimentar l’ambició d’una sola persona, un nen malcriat, que no en té mai prou?
Bona nit, gent bona !!
JOAN RAMON BUIXADERA