Escampant-se com taca d’oli el cas del presumpte maltractament de la Rocío Carrasco, em sorprèn i m’alegra alhora, la reacció que he anat observant a les xarxes socials.
Ja fa uns quants anys, vaig viure indirectament un cas de violència masclista. Un cop solucionat, més o menys, el cas, em vaig trobar a la víctima i recordo molt bé el comentari que em va fer; estàvem a uns quatre-cents metres del seu domicili i, de sobte, em diu: “saps, quan encara vivia amb ell, quan arribava aquí, patia taquicàrdies i ara, en canvi, estic molt tranquil·la”. No cal dir que em va agradar, pel que significava per a ella, sentir-ho.
Després de molts anys de patiment, va perdre la por i ho va denunciar; va tenir molta por però va valer la pena. Desconec quina és la seva situació actual però desitjo que sigui bona.
Com deia, em sorprenen algunes reaccions, sobretot les procedents de dones, que posen en dubte la reacció de la Rocío pero bé, cadascú és lliure de pensar el que vulgui. M’alegra, i molt, al mateix temps, haver sentit que aquest cas ha fet perdre la por a moltes dones que s’han atrevit a denunciar els seus casos particulars.
I ells? Què? Doncs, directament al psiquiatre! Quan passa alguna cosa així, el cervell de l’assetjador o maltractador no gira rodó i cal ajudar-lo amb un tractament adequat.
Al món hi hem de viure totes i tots, junts, en pau i amb total respecte mutu.
El temps dels neandertals queda molt lluny i no crec que ningú, amb dos dits de front, hi vulgui tornar. Estem lluitant contra el canvi climàtic perquè volem viure en aquest món sempre sense haver-ne de fugir. Per a quan un front unitari per foragitar la violència humana, del tipus que sigui i en la direcció que es produeixi?
Per a quan una única reacció humana que reforci els fonaments d’una societat on no hi hagi diferències per qüestió de raça ni de sexe? Actuem ara, ja, per no haver-nos-en de penedir quan ja sigui massa tard.
Bona nit, gent bona !!
Joan Ramon Buixadera