La vida és una tria constant. Manta vegades, triar ens afecta només a nosaltres mateixos i sol no tenir cap repercussió externa; triem la roba que ens volem posar, ens la posem, sortim al carrer i la vida continua.
Podem triar allò que volem menjar i ens ho preparem o anem al restaurant i ens ho prepararan de molt bon grat.
Altres vegades, la cosa no és tan senzilla perquè afecta a més gent i llavors cal arribar acords que poden no ser fàcils d’aconseguir … o sí. Dependrà en gran mesura de la facilitat i fermesa que tinguem per dir SÍ o dir NO? Cal ser molt sincer amb un mateix per triar una o l’altra opció. I, sobretot, diguem una cosa o l’altra, la tria ha de sortir del cor car, altrament, en podem sortir molt perjudicats i no només anímicament. La saviesa popular és molt clara en aquest sentit, i molt estricta. Si no buidem el pap de tant en tant, al cap del temps, molt o poc dependrà de cadascun, acabarem patint un bon mal de gola o coses pitjors. Si ens anem empassant coses que no ens agraden, arribarà aquell moment indesitjable en què no ho podrem pair i el nostre estómac se’n ressentirà.
Sembla fàcil però no ho és. Calen dues coses per fer-ho fàcil. La primera, pensar-ho i rumiar-ho molt abans de parlar i, la segona, ser ferms al triar i no ser un penell deixant-se portar cap on bufa el vent. Agradar als altres i no a un mateix és sempre la pitjor opció alhora que, dir NO, pot fer que, enlloc de tancar portes, obrim la porta a que, algú altre també la tanqui i ens faci sentir recolzats i més disposats a mantenir-la tancada.
Ja ho deia i repetia en Raimon: “Diguem no!” i ens direm Sí a nosaltres mateixos.
Bona nit, gent bona !!
JOAN RAMON BUIXADERA