En els temps que vivim, sembla que el dolor no té cabuda. Ho amaguem, ho dissimulem, ho temem. En una societat que idolatra la immediatesa i el benestar constant, qualsevol contratemps es percep com una anomalia.
No obstant, potser hem oblidat una cosa essencial. «No hi ha vida gran sense petits dolors». Les ferides, les pèrdues, les ensopegades quotidianes, aquestes incomoditats que tots voldríem evitar, són també el pols del que som. En una època en què tot es mesura en èxits immediats i benestar constant, oblidem que la profunditat de l’existència no es troba només en els èxits, sinó també en les esquerdes que ens formen.
Aquest gran filòsof Sèneca va dir: «Cap home és més infeliç que aquell que mai no ha passat per l’adversitat. Perquè no se li permet provar-se a si mateix». Els petits dolors són els que ens modelen amb més discreció. Ens ensenyen a tenir paciència, humilitat i empatia. Qui ha patit un revés en aquesta vida sap reconèixer la fragilitat aliena i estendre la mà sense jutjar.
Són aquestes petites ferides les que, amb el temps, es converteixen en cicatrius de saviesa. La grandesa d’una vida no és mesurada per l’absència de dolor, sinó per la capacitat de travessar-lo amb serenitat i sentit. Potser Lleida, amb el ritme pausat i la barreja de tradició i modernitat, ens ensenya cada dia aquesta lliçó silenciosa, la maduresa d’una comunitat, com la d’una persona, no neix de l’èxit fàcil. El dolor, quan no ens derrota, ens eixampla.
Hi ha aquella frase, que hem escoltat moltes vegades i que diu: “El que no mata, ens fa més forts”. I acabaré dient. Només el que abraça les ferides, descobreix la profunditat de la vida. “Sense l’ombra del dolor, la llum de la vida no tindria forma” Va pronunciar aquest gran filòsof, alemany, Friedrich Nietzsche.
PERE SERRET BESA