No anem bé!

OPINIÓ. JOAN RAMON BUIXADERA

Confesso que sento una barreja d’enveja i admiració per aquelles persones que són capaces de recordar en quin minut es va produir aquella jugada, quins jugadors hi van participar, qui era l’àrbitre del partit … em meravella!

I és per això mateix que em provoca una sensació que no puc descriure, que la va encertar de ple aquell entrenador de futbol, de qui no en recordo el nom, he he he, quan va dir, mentre el món culer bullia per l’actitud d’en Leo Messi respecte de la seva relació amb el PSG, i referint-se als seus aficionats: ”que ningú es preocupi, el diumenge, quan surti al camp i marqui un gol, ningú recordarà lo que està passant i tothom l’aplaudirà”. I he de suposar que va ser així perquè no vaig veure el partit i perquè encara avui a alguns, que el criticaven, els cau la bava quan l’esmenten tot col·locant-lo en un altar. No ho puc entendre per més que m’hi esforci.

Com tampoc puc entendre la desmemòria amb què actuen alguns, exalçant o llançant a les escombraries personatges polítics catalans, fets o actituds que ens afecten, i molt, en el nostre dia a dia.
Des de la justícia española, fa temps que s’està actuant com ens han fet aprendre que actuava la Sacrosanta Inquisición. Vam començar, amb aquell famós i enyorat “Junts pel Sí” on les disputes eren mínimes i les expectatives eren màximes; tots anaven junts i tots reclamaven un sí a la Independència.
Després van arribar les presons, però tots, junts, demanàvem la llibertat dels presos polítics, portàvem llaços grocs, ens reuníem i cantàvem junts per llur Llibertat
Què lluny, però, ha quedat tot allò! Què lluny! Avui els informatius van plens de tants judicis que s’estan tornant a produir, judicis nous, més inhabilitacions, més empresonaments, més ganes i intents d’empresonar els exiliats i, i això em fa sentir molta vergonya i tristesa: atacs virulents entre alguns polítics, que aplaudeixen aquests fets vergonyosos per a qualsevol demòcrata, no anant als jutjats a defensar al polític acusat i jutjat, tots junts. On han quedat aquells actes multitudinaris que tant celebràvem tots? Els hem oblidat, ja?
Això no són equips de futbol! Això no són lligues ni les normes que les regeixen! Això són partits polítics que, suposadament, defensen el dret a la Independència de Catalunya! Això som nosaltres, el poble català, un poble que no oblida i que demana lo mateix que als anys 90! Tan difícil és entendre-ho i defensar-ho?
Bona nit, gent bona !!
Joan Ramon Buixadera
Comments (0)
Add Comment