Després d’anys i panys de reclamar el papers catalans de Salamanca i de la sentència ferma del Tribunal Constitucional de l’any 2013 que finalment es va pronunciar favorable al seu retorn, enguany, 2021, encara no s’ha acomplert del tot aquella sentència i resten per tornar un mínim de 23.000 documents. I recordem-ho: aquests documents, llibres, fotografies, contractes, actes municipals, etc. van ser confiscats als països catalans pels invasors feixistes a partir de 1938 com a botí de guerra d’aquella dictadura franquista que es va instaurar gràcies als ajuts directes i indirectes de diversos països europeus, els mateixos que van abandonar el govern legítim de la República.
I aquells documents no van ser retornats pacíficament malgrat haver-se promulgat una llei el 2005 per part del Congreso de Diputados, llei recorreguda diversos cops fins que arribà l’esmentada sentencia del Tribunal Constitucional. I malgrat tots el pronunciaments legals encara no hem aconseguit el retorn complet d’aquell robatori.
Per contra, i en virtut de l’execució provisional d’una sentencia sota l’empara de l’article 155, van ser espoliades manu militari 44 obres comprades al seu dia a les monges del monestir de Sixena amb autorització del Vaticà. A més ens exigeixen el trasllat, a pagar nosaltres, de 111 peces, també en forma d’execució provisional d’una sentència no ferma d’un jutjat de primera instància de Barbastre, obres salvades fa més de cent anys pel bisbe Meseguer, que si no s’haguessin preservat avui estarien destruïdes o tranquil·lament dipositades en museus d’Europa i dels EEUU, amb la particularitat que allí no serien perseguides ni reclamades ja que les autoritats eclesiàstiques i civils aragoneses, i els tribunals espanyols, només persegueixen i espolien museus i institucions catalanes, sense retornar a la Generalitat els diners de compra i restauració invertits al seu dia. I jo em pregunto si aquesta fixació i vehemència no serà per l’afany d’anorrear la història del bisbat de Lleida que durant 800 va agermanar territoris d’una mateixa cultura la qual s’explicava al Museu de Lleida al voltant d’aquestes peces?
Donat que a l’Estat Espanyol només s’executen les sentències i disposicions ni que siguin provisionals en contra de Catalunya, ja ens hi podem posar fulles perquè, quan els tribunals europeus i institucions museístiques internacionals ens donin la raó sobre la legalitat de les compres i sobre les bones pràctiques adquisitives dels nostre museu estic convençut que les obres tampoc no ens seran retornades.
Josep-Maria CURRIÀ.