És diumenge al matí i cal que es noti. Amb la motxilla sempre plena d’il·lusions, rumb a una desitjada desconnexió per algun paratge proper a casa. La vida ens deixa triar quina porta obrirem, sense dir-nos mai què ens trobarem a l’altre costat. Sigui el que sigui, sempre serem nosaltres els qui decidirem de quins colors serà el cel i l’entorn per on ens mourem.
La vida vola i cal aprofitar-la mentre fem camí. Avui, abans de sortir de casa, he llegit alguna cosa de Sant Llorenç de Montgai i, sense pensar-ho dues vegades, cap allà he anat. Arribant-hi he anat descartant llocs on deixar el cotxe: massa gent i això significava haver d’estar pendent d’altres coses que no són un mateix. I un diumenge només arriba cada set dies; motiu més que suficient per aprofitar-lo. Ha costat una mica de trobar. Ja se sap, tot allò que val la pena, costa.
Al darrere de tot, en aquesta vida, hi ha amors i, per tancar el cercle, calen desamors. Cóm sabríem que som feliços si no ens sentíssim tristos en algun moment? Sempre hem de tenir projectes per tirar endavant i motius per posar-nos de valent a fer-los rutllar. Com el camí d’aquest matí, per on ja havia passat alguna vegada, tot i conèixer-lo, sempre hi ha algun detall que ens havia passat desapercebut les altres vegades. Aquella roca, el color d’aquells arbres, el cant d’un ocell amagat entre unes branques … Del nostre estat d’ànim dependrà, en gran part, que la desconnexió de l’ara i aquí es faci efectiva i ens transporti al futur on s’ha de dur a terme el pròxim projecte.
Tot respira positivitat quan a l’horitzó hi llueix un bon sol. Com diu en Renaud a la cançó que dedica al seu entristit amic, Manu, “Allez, Manu, déconne pas! Une gonzesse de perdue, dix copains qui reviennent”. I és ben cert! ”Vinga, Manu, no fotis bestieses. Una tia que es perd, deu col·legues que tornen”. Només cal saber mirar en la bona direcció.
Bona nit, gent bona !!
JOAN RAMON BUIXADERA