A cavall, entre finals dels anys 80 i principis dels anys 90, això de córrer era una activitat minoritària. Va ser llavors quan el cuquet de córrer va començar a créixer dins meu, fins avui, de moment i encara creix.
Per participar en curses organitzades, cada setmana, calia desplaçar-se per tot catalunya. Una cursa, amb al voltant de 400 corredors, podia considerar que tenia una molt bona participació. I no hi havia gaires opcions per poder triar. A cada lloc s’hi veien pràcticamen les mateixes cares, juntament amb la gent que vivia per aquella zona. Érem com una gran família. Potser no sabíem els noms de tothom però les cares ens resultaven conegudes. Els retrobaments feien caliu.
Fou llavors quan va néixer la Cursa del torró, a Agramunt. Avui se n’ha celebrat la 35a edició. El nombre de participants no creix gaire, però tampoc no minva (i això és molt significatiu). L’ambient és fantàstic, acollidor i considero que la cursa està molt ben organitzada, en tots els seus aspectes. Avui, el corredor més gran era un home de 90 anys (em ve al cap l’entranyable Josep Padullés). A més de la cursa, amb l’excusa de comprar torrons, la Fira és un lloc i moment per retrobar persones que, si no fos per això, potser passarien anys sense veure-les. Entre cursa i fira, passo unes hores a Agramunt, on em sento com a casa i en família.
Avui, les xifres de participació s’ha disparat en molts llocs, és cert, pero lo que sento a Agramunt, el sentiment que s’hi respira, està reservat a poquíssims llocs.
Gràcies per tot, gent d’Agramunt!
Bona nit, gent bona !!
JOAN RAMON BUIXADERA