La tornada d’una cançó de fa uns quants anys deia que no estem bojos, que sabem lo que volem. I està molt bé saber lo que es vol perquè és la base a partir de la qual es podrà dissenyar el camí cap a l’aconseguiment del desig, sigui el que sigui. Tenir somnis és fantàstic perquè, entre altres coses, algú va dir que “si es pot somiar, es pot fer”.
Qui no té un somni reiteratiu que voldria fer realitat? A l’Institut Curie, a França, tenen un somni: vèncer la metàstasi que és la causa de la majoria de les morts que provoquen els diversos càncers en l’actualitat, arreu del món. En aquest Institut treballen en unes condicions que no són les que hom voldria, quan l’objectiu és salvar vides. I, com tantes vegades, en el món de la recerca científica, amb escassedat de pressupost. Necessiten 15 milions d’euros per aconseguir el producte que, llavors, podran assajar en persones. No semblen molts, sobretot si es compara amb els milers de milions que s’inverteixen en armament militar per matar.
El cas de l’Institut Curie és un exemple més de la penúria en què treballen molts centres d’investigació científica que hi ha, arreu del món, per fer realitat aquell somni de viure més anys i amb una major qualitat de vida. A Catalunya, a Sant Joan de Déu, no es queden enrere en la investigació del càncer infantil.
Això passa mentre míster Trump vol fer Amèrica més gran fent que el mon inverteixi encara més en armament. Hi ha qui diu que no caldrà el canvi climàtic per acabar amb la humanitat, que ens extingirem nosaltres solets. I tal com anem, potser serà fins i tot bo que sigui així, no?
Bona nit, gent bona !!
JOAN RAMON BUIXADERA