FRASES. REFLEXIONS. BON DIA, I BONA HORA. Cada dia un mot, una frase, un refrany, un proverbi, un adagi, una màxima, un aforisme …
Tú dijiste:
«L’obra mestra de la injustícia és semblar just sense ser-ho».
Aquesta frase és una reflexió molt potent: vol dir que la forma més refinada i perillosa de la injustícia no és la que es mostra obertament, sinó aquella que es disfressa de justícia. És a dir, quan alguna cosa sembla recta, legítima o moral, però en realitat no ho és, resulta molt més difícil de detectar i, per tant, més destructiva.
ChatGPT PlusAquesta frase vol dir que la forma més refinada i perillosa de la injustícia no és la que es mostra obertament, sinó aquella que es disfressa de justícia. És a dir, quan alguna cosa sembla recta, legítima o moral, però en realitat no ho és, resulta molt més difícil de detectar i, per tant, més destructiva.
De fet, la cita s’atribueix a Plató, en concret al Llibre II de La República. Allà, Glaucó exposa la idea que l’aparença de justícia pot tenir més valor social que la justícia real, i que molts homes prefereixen semblar justos encara que no ho siguin, perquè així obtenen honors, prestigi i poder sense viure segons la veritable justícia.
En el pensament de Plató
A La República, Plató introdueix aquest argument a través de Glaucó: la societat sovint valora més la fama de justícia que no pas la justícia real. Un home que sembla just, encara que no ho sigui, rep honors, confiança i avantatges socials. En canvi, el veritable just, si no té aparença de ser-ho, pot ser menyspreat o fins i tot perseguit. Això mostra fins a quin punt l’opinió i l’aparença poden distorsionar la veritat.
Plató denuncia aquesta contradicció perquè per ell la justícia autèntica és un ordre interior i social que només es pot aconseguir amb la virtut i la raó. Però quan la injustícia es vesteix de justícia, es trenca la possibilitat d’una vida política i moral veritable.
En la política actual
Aquest pensament és d’una vigència sorprenent. Avui veiem com governs, institucions o fins i tot empreses es presenten com a defensores de la justícia, la igualtat o la llibertat, mentre que en la pràctica poden actuar en sentit contrari:
Tú dijiste:La frase «L’obra mestra de la injustícia és semblar just sense ser-ho» planteja una paradoxa fonamental: el mal més refinat no és el que es mostra clarament, sinó el que es disfressa de bé. Quan la injustícia es camufla sota l’aparença de justícia, adquireix un poder enorme perquè enganya la percepció col·lectiva i es fa gairebé invisible.A La República, Plató introdueix aquest argument a través de Glaucó: la societat sovint valora més la fama de justícia que no pas la justícia real. Un home que sembla just, encara que no ho sigui, rep honors, confiança i avantatges socials. En canvi, el veritable just, si no té aparença de ser-ho, pot ser menyspreat o fins i tot perseguit. Això mostra fins a quin punt l’opinió i l’aparença poden distorsionar la veritat.En la política actual
Lleis que es proclamen “per la seguretat” però que restringeixen drets fonamentals.
Campanyes que es venen com a “sostenibles” però que en realitat són greenwashing.
Polítics que apel·len a la “voluntat del poble” per justificar pràctiques autoritàries.
Aquestes formes de fals justícia són més perilloses que la injustícia nua, perquè costa més de desemmascarar-les.
En l’àmbit personal i ètic
També passa en la vida quotidiana: una persona que mostra una cara amable, altruista o “justa” de cara als altres, però que actua amb egoisme o manipulació, pot causar més mal que qui és obertament injust. El problema és que l’aparença ens confon i ens fa còmplices sense voler-ho.
Conclusió
Plató ens adverteix que la veritable obra mestra de la injustícia és l’engany moral, la capacitat de fer passar el mal pel bé. Per això, el seu missatge continua sent actual: hem de cultivar no sols la justícia real sinó també la capacitat crítica per distingir-la de la seva imitació.