Lleida – La Paeria de Lleida habilitarà cinc nous aparcaments dissuasius als afores de la ciutat que tindran connexió amb el centre mitjançant autobusos llançadora, segons avança a l’ACN l’alcalde, Fèlix Larrosa. Un dels nous pàrquings se situarà a Pardinyes, al solar on l’anterior govern projectava l’Equipament Comunitari de Múltiples Usos (ECMU), i tindrà connexió directa en autobús amb la plaça de Ricard Viñes. Altres aparcaments estaran situats entorn de la LL-11 i un d’ells disposarà d’enllaç amb transport públic amb la rambla de Ferran. D’altra banda, Larrosa descarta retirar les 650 noves places de zona verda i blava d’aparcament que van entrar dilluns en funcionament i que, de moment, tenen poc ús per part dels conductors.
En una entrevista amb l’ACN, l’alcalde assegura que els veïns i comerciants amb qui ha parlat els últims dies «estan encantats» amb la regulació de l’aparcament, però admet que pagar per aparcar sempre és una mesura impopular. «La gestió de la mobilitat és complexa i sé que tot el que suposi acabar pagant a la gent no li agrada, però s’havia arribat a una situació de caos», argumenta.
L’alcalde assenyala que les noves zones verdes i blaves aniran guanyant ús «a poc a poc» i, d’aquí a un temps, esdevindran «una quotidianitat». Larrosa destaca que els residents que necessitin aparcar en zona verda poden fer-ho per «60 cèntims al dia» i recorda a les persones que venen de fora de la ciutat que disposen d’alternatives com l’aparcament gratuït del Camp d’Esports.
Actualment, segons Larrosa, hi ha 3.700 places en aparcaments gratuïts repartides per l’interior de la ciutat, sense comptar les places que hi ha als carrers. En un context d’implantació de la Zona de Baixes Emissions, l’alcalde també destaca que el 30% de les emissions de diòxid de carboni les generen vehicles que fan tombs buscant places lliures d’aparcament.
Segons el paer en cap de Lleida, la gestió de la mobilitat exigeix impulsar aparcaments dissuasius i llançadores de transport públic cap al centre de la ciutat, «una gran capital on cada dia entren milers de cotxes». De moment, el pla Aparca que impulsa el govern municipal ha definit cinc espais idonis a la perifèria, un dels quals a Pardinyes, un a la vora de la LL-11 i un altre entre Copa d’Or i la LL-12.
L’acollida de persones que arriben a treballar a la campanya agrària
L’alcalde de Lleida destaca que el nou model d’inclusió desplegat pel seu govern té una previsió d’implantació de set anys i que, a hores d’ara, no es pot comprometre a què aquest sigui l’últim estiu que el pavelló 3 de Fira de Lleida funciona com a espai d’acollida a persones que venen a treballar a la campanya agrària sense papers o contracte de feina. Fins ara, aquest dispositiu ha registrat un 70% d’ocupació i, els pisos de l’EMAU per a persones amb contracte, ha omplert el 20% de les places.
En paral·lel, Larrosa recorda que «han de començar de forma imminent» les obres del nou Centre d’Acollida de Temporers (CAT) a la Caparrella, amb un mòdul amb 32 places d’allotjament per a temporers amb feina, i que estan treballant en el disseny d’un segon CAT en una ubicació que encara no vol fer pública. La previsió és que estiguin acabats l’estiu que ve, però l’alcalde es mostra prudent i reconeix que «tot va lent».
A més, la Paeria preveu tenir enllestit a finals d’any el projecte d’execució de l’anomenat ‘hub’ cívic en una antiga escola de Balàfia i que pugui començar a construir-se l’any vinent. L’equipament oferirà una trentena de places per a persones en risc d’exclusió i una quinzena més com a recurs per a dones, a més d’espais comunitaris i per a la gent gran.
L’alcalde de Lleida aposta per donar suport a les persones en risc d’exclusió des d’un marc laboral, i per això promou un acord amb les administracions perquè amb el nou reglament d’estrangeria es puguin concedir permisos temporals de feina a persones que no poden treballar per raons administratives. Larrosa subratlla que això és d’aplicació per al sector agrícola, però també per a l’hostaleria, la logística, el transport o els tallers mecànics, que sovint no troben personal.
«És absurd tenir aquí un potencial treballador i que l’hagis d’anar a buscar a fora. La cobertura temporal de treball seria un gran salt i la millor forma de combatre la pobresa associada a aquestes persones. Si una persona no pot treballar i no té ajudes, el millor que li pots oferir és un lloc de treball perquè pugui estabilitzar-se i desenvolupar un projecte de vida», defensa el paer en cap de Lleida.
Disposat a repetir com a alcaldable del PSC el 2027
Després dels dos primers anys de mandat en què s’ha dedicat a «intentar endreçar la casa», l’alcalde de Lleida destaca que han enllestit o posat en marxa el 59% de les actuacions previstes en el Pla d’Acció Municipal i que una de les qüestions més destacades serà el debat i aprovació de l’avanç del nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) que planificarà la ciutat del 2050.
Sobre el seu futur, el paer en cap admet que «a tots els alcaldes ens agrada veure finalitzats els nostres projectes» i es mostra disposat a repetir com a candidat del PSC el 2027. «Els procediments dels partits per a l’elecció dels candidats estan taxats i, si la ciutadania ho vol i el partit m’ho demana, ho tornaré a fer perquè estic a disposició, sempre que tingui clar que puc assumir aquells projectes en els quals he estat treballant i als quals vull donar tangibilitat», manifesta Larrosa.
L’alcalde explica que han decidit governar en solitari i en minoria fins a finals del mandat, malgrat que van oferir a Junts entrar al govern. Tanmateix, explica Larrosa, aquest grup municipal «va decidir que es trobava més còmode en segon terme, fiscalitzant l’acció de govern i sumant-se en aquells temes de ciutat que consideren», com el nou contracte de la brossa, que entrarà en vigor l’1 de gener i serà «el més important de la història de la Paeria, amb 300 milions d’euros d’inversió en neteja i gestió de residus».
Pel que fa als altres dos partits de l’oposició amb els quals el PSC també sumaria majoria absoluta, Larrosa agraeix al PP que li hagi allargat la mà a pactar qüestions relacionades amb el POUM i indica que avançaran en les converses que mantenen de fa mesos. Sobre ERC, l’alcalde considera que «encara porta el dol» de perdre el govern i s’obre a reflexionar la proposta que li han fet arribar per «pactar al voltant de temes de civisme i de seguretat ciutadana», en els quals creu que cal ser «més contundents».