Vivim en una societat en què tot són estructures enfocades al manteniment d’una cohesió estable. Per a que funcioni, tot i tothom és susceptible de ser classificat d’una manera o d’una altra. Fins i tot lo desclassificat pertany al “grup” de lo no classificat.
Pertànyer a aquest grup està mal considerat (car una llei no escrita diu que tothom ha de decidir on pertany). D’un temps ençà, els llaços de colors són el símbol representatiu de molts grups existents. Acceptar-ne aquesta representació implica l’acceptació d’un seguit de normes. Tots els grups estan estructurats de manera piramidal. Com més amunt, més es mana, s’ordena i es prenen iniciatives. Com més avall, més es calla i s’obeeix. I no s’albiren canvis, de moment.
Sigui quin sigui el llaç que et representa, cal filar molt prim amb els vincles que s’establiran amb els altres membres del grup. Independentment d’aquests enllaços vinculants, existeixen arreu tres grups de persones que els composen: en primer lloc hi ha les persones que s’escolten quan parlen (sense escoltar gaire, o gens, les opinions d’altri), després hi ha el grup dels que escolten i obeeixen i, finalment, el grup dels que escolten, pensen, raonen i, finalment, decideixen què i a qui s’acaben creient i amb qui establiran uns vincles ferms i estables perquè són els que els condueixen a gaudir d’un benestar global.
Bona nit, gent bona !!
JOAN RAMON BUIXADERA