És curiós que, contràriament al que podria semblar, no és l’acumulació d’informació la que ens porta a entendre què està passant al nostre voltant, més aviat és lo contrari.
Sempre ens han dit que cal tenir un bon nivell de formació a l’ensenyament per aconseguir una societat pròxima a l’excel·lència. Abaixar el nivell als centres de formació per no “traumatitzar” els alumnes que no arriben a un mínim de coneixements assolits no sembla la millor opció, oi?
La sanitat pública tampoc té gaire bona salut, que diguéssim. Gent amuntegada a les sales d’espera d’Urgències i de les consultes, esperes de mesos per poder ser operats, la investigació va com pot. Si algú despunta una mica, se’n va als EUA o altres països per seguir progressant.
L’economia de la societat està més que soterrada. No hi ha diners perquè els sous són baixíssims i tot és caríssim. Ara bé, els bancs ens estan cobrant uns interessos elevadíssims si volem comprar un habitatge, un cotxe o qualsevol article que no puguem pagar d’una sola vegada. Ells cada cop més rics i nosaltres més pobres. I diuen que ho fan “pel nostre bé”.
Diuen que una taula de tres potes no balla mai. I és cert! El problema rau en la quarta pota de la societat, la dels polítics que, contràriament a allò que s’espera d’ells, no només no donen estabilitat a la taula sinó que sembla que s’esforcin per desestabilitzar-la encara més i així fer-nos veure com en són de necessaris. Enfi, val més creure-ho que anar-ho a veure, oi?
Bona nit, gent bona !!
JOAN RAMON BUIXADERA