Diuen que les coses comencen a existir en el moment en què tenen un nom que diferencia les unes de les altres. El bé i el mal, lo bo i lo dolent, han existit sempre i es defineixen, per exclusió, una qualitat de l’altra.
Els xinesos ho van anomenar yin i yang. El seu símbol ens mostra que una qualitat naix de l‘altra i, per tant, que cadascú de nosaltres tenim bé i mal dins nostre, inevitablement. No existeix, ni el bé absolut ni el mal absolut. A tot arreu i en tohom hi ha de tot. El vi de l‘eucaristia a la missa s’ha de transformar en sang per tenir qualitats positives i perdre les negatives que podria comportar l’abús del vi.
Els humans creixem i ens construïm emmirallant-nos els uns en els altres. A partir del que veiem i sentim, jutgem, decidim i actuem convencent-nos del bé o del mal dels nostres actes i, per extensió, dels actes dels altres. Decidim i definim per comparació. Considerar bé o mal, bo o dolent serà el resultat d’usar unes premisses preestablertes, fruit de les diverses experiències prèvies que, d’alguna manera, ens remetran a la decisió final, amb el risc de ser, aquesta, més subjectiva que objectiva.
En una guerra, qui fa bé o fa mal si tots dos bàndols fan lo mateix: matar? A partir de la dicotomia bé-mal, considerar positiva o negativa una actuació i que sigui considerada igual per tothom és pràcticament impossible d’aconseguir.
Les conviccions adquirides per cadascú al llarg de la vida, seran les que ens portaran a creure que actuem bé o malament, alhora que podran ser jutjades de manera contrària pels altres. Només essent coherents i conseqüents amb nosaltres mateixos i els nostres actes, podrem tenir la consciència tranquil·la.
Bona nit, gent bona !!
JOAN RAMON BUIXADERA