Efectivament, l’amistat és necessària. No sols aporta companyia, sinó també suport emocional, comprensió i alegria.
Les amistats sinceres ajuden a suportar moments difícils, compartir èxits i sentir-nos relacionats. Fins i tot des d’una perspectiva de salut, tenir amistats millora el benestar mental i físic. L’absència pot generar sentiments de solitud, aïllament i augmentar el risc de desenvolupar problemes de salut mental com ara la depressió i l’ansietat.
Al llarg de la història, diversos pensadors i científics han reflexionat sobre la importància de l’amistat a la vida humana. Francis Bacon (Filòsof i estadista anglès), va pronunciar aquesta frase: “L’amistat duplica les alegries i divideix les angoixes per la meitat”. Per a aquelles persones que no disposen d’amistats, els pot dificultar la vida, ja que les relacions socials són fonamentals per al benestar emocional i mental.
Per tant, encara que és possible viure sense amics, que n’hi ha, mantenir relacions d’amistat contribueix positivament al benestar general i facilita una vida més plena i satisfactòria. És el refugi on descansa l’ànima. Sense amics, fins als dies assolellats se senten ennuvolats. Les amistats no omplen el temps, ho fan valuós. Viure sense amistat és com caminar per un camí llarg sense companyia; es pot avançar, però el trajecte esdevé més fred, més silenciós i moltes vegades més dur.
En poques paraules: No tenir amistats no és no viure, però sí viure menys. És habitar un temps sense testimonis de l’ànima, on les alegries no se celebren del tot i les penes en pesen el doble. I acabaré dient. «L’amistat no és un adorn de l’esperit, sinó el seu aliment».
PERE SERRET BESA