L’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, recorda que el Nadal, “respectant les inclinacions religioses de cadascú, és un espai de sentiments, per a l’efusió familiar i per a la imaginació dels infants”. Un pensament que continua essent un objectiu respectable i entranyablement humà, “que no hauríem de permetre que quedés colgat pels maldecaps de la situació actual ni per l’escapisme del consum”.
El paer en cap s’expressa d’aquesta manera en el ban institucional amb motiu de les festes nadalenques, que avui publiquen els mitjans de comunicació de la ciutat. Miquel Pueyo apel·la als records de la seva infantesa i reviu en la seva memòria aquests dies en família. En mirar els ulls dels infants, no recorda haver viscut cap Nadal trist, malgrat que amb els anys és conscients que n’hi devia haver, quelcom que agraeix l’entorn familiar perquè era capaç “d’amagar les febleses per no passar-les als altres i donar-los suport i vigor”.
És llavors quan l’alcalde de Lleida recupera una frase del novel·lista Vassili Grossman, a ‘Vida i destí’, una història de relacions humanes durant el setge d’Stalingrad, per sacsejar les consciències: “Això és el que salva el món. La bondat quotidiana dels homes. La bondat de les accions d’unes persones envers els altres”. Un valor al qual el paer en cap apel·la en el seu missatge nadalenc: “Aquesta bondat, aquesta absurda bondat, és el més humà que hi ha en l’ésser humà, el que el defineix, el punt més alt a què pot arribar la seva ànima”.