SENYOR DIRECTOR
Lleida és una ciutat que es viu a escala humana. Els que caminem els seus carrers sabem apreciar aquesta barreja de tranquil·litat i proximitat que encara resisteix davant del ritme accelerat de les grans urbs. Tot i això, aquesta mateixa calma corre el risc de convertir-se en conformisme.
En els darrers anys, hem vist com alguns barris perden dinamisme, com el comerç de proximitat lluita per sobreviure i com els joves busquen oportunitats fora. No és una realitat exclusiva de Lleida, però sí que és una realitat que ens interpel·la directament.
Potser ha arribat el moment de preguntar-nos quin model de ciutat volem. Una Lleida que conservi la seva essència, però que alhora aposti decididament per la innovació, la cultura i l’emprenedoria? O una ciutat que, de mica en mica, s’acostuma a quedar enrere? No tot depèn de les institucions. La ciutadania també hi juga un paper clau, donar suport al comerç local, participar en la vida cultural i exigir projectes ambiciosos.
Perquè una ciutat no només s’administra, es construeix entre tots. I acabaré dient: «El temps passa també per a Lleida; la diferència està en com decideix viure’l.»
PERE SERRET BESA