El projecte FirEUrisk vol desenvolupar una estratègia basada en la ciència per a la gestió del risc de focs extrems a Europa, mitjançant una avaluació adequada que identifiqui els motors de la vulnerabilitat i adaptant les estratègies de gestió als canvis climàtics i socioeconòmics esperats. També inclourà plans per guiar la resposta a l’emergència, així com estudis dels impactes posteriors per facilitar la recuperació dels territoris afectats. «Tot i que els incendis formen part del funcionament natural dels ecosistemes, alguns representen una amenaça important, com els que van causar 117 morts a Portugal el 2017», expliquen els promotors de la iniciativa.
FirEUrisk pretén reduir els efectes negatius associats amb els grans incendis, com ara aquestes víctimes humanes (morbiditat i mortalitat), la pèrdua de vida silvestre, les pèrdues culturals i econòmiques i els trastorns socials a causa de danys importants en infraestructures i el deteriorament del capital natural. L’equip multidisciplinari -que inclou personal investigador, professionals, responsables polítics i ciutadans- estudiarà la vulnerabilitat i la resistència dels països als incendis, incloent l’impacte de les polítiques sobre l’ús del sòl, els problemes socioeconòmics i l’activitat humana. Això permetrà enfocar-se en la planificació regional per augmentar la resiliència i la seguretat de les comunitats locals.
Les solucions basades en la natura es provaran en set llocs pilot arreu d’Europa: Barcelona (gestionat per la UdL), el comtat de Kalmar (Suècia), Brandenburg and Saxony (Alemanya), Bohèmia (República Txeca), Silesia (Polònia), centre de Portugal i Attica (Grècia).
El projecte compta amb equips a Portugal (3), Espanya (7), Grècia (4), França (3), Itàlia (3), Alemanya (3), UK (3), Finlàndia (2), i Xipre, Suècia, Bulgària, Romania, Holanda, Croàcia, Israel, Austràlia, Ucraïna, els Estats Units i el Canadà, amb un equip cada país. A l’estat espanyol, a banda de la UdL, hi participen les universitats d’Alcalà d’Henares i Còrdova, el CSIC, i les empreses Meteogrid, ScienSeed i GMV Aerospace.