Ningú, amb el cap ben moblat i amb seny, gosaria dir-li a algú que té una parella lletja, oi?
Vivim en un món en què tot es compara, es valora, d’acord amb uns estándards que, en alguns casos, han arrossegat persones cap al suïcidi, perquè no complien allò que els estàndards deien que havia de complir. Qui és qui, per jutjar ningú?
El cinema, la literatura, la vida real, ens han mostrat infinitat de casos que fan miques la pretesa lògica dels estàndards, vivint i fent créixer l’amor entre dos éssers vius. Potser anava errada l’Esmeralda que estimava el Quasimodo? Què va veure la Jane Birkin en el Serge Gainsbourg? El Petit Príncep ho tenia molt clar: les coses importants es veuen amb el cor!
I no es tracta només parlant de bellesa, que cauen algunes opinions generalitzades. Quants científics van ser titllats d’idiotes quan anaven a l’escola? Quants cecs i sords han triomfat en el món de la música i la dansa? Quànta gent neix, viu i mor enmig de l’anonimat gairebé total, tot i deixar una empremta indeleble en el cor de moltes persones del seu entorn! I aquesta valoració positiva cal aplicar-se-la un mateix.
Quan aconsegueixes, a base de molt esforç, quelcom molt important per a tu, posa’t davant el mirall, somriu-te, felicita’t per haver-ho aconseguit i, per damunt de tot, estima’t, ignora aquells comentaris que pretenien treure’t cap mèrit, perquè t’ho mereixes. Dels errors en surten els aprenentatges i, a través de la imperfecció s’arriba a la perfecció. Recorda-ho!
Bona nit, gent bona !!
JOAN RAMON BUIXADERA