Fa uns quants anys que una bretolada va desposseir de la seva llança al conjunt escultòric que presideix l’entrada històrica a la ciutat de Lleida denominat com a Indívil i Mandoni, en honor del cabdills ilergetes que es van enfrontar amb el poder imperial de Roma, malgrat cal dir que l’obra inicial no els hi estava dedicada.
Ara després d’una temporada llarga sense reparar la malifeta, fa uns dies s’ha retirat tota l’escultura per tal com se ens ha informat, de restituir dita llança, mentrestant ens em quedat orfes momentanis de dita estàtua. I això es decebedor donat que la ciutat no es prodiga gaire en monuments escultòrics com altres ciutats de similar importància o inclús més petites, enveja em produeix la població de la nostra comarca Almacelles farcida de escultures en especial al espai del seu parc d’Europa i la Rambla de la Il·lustració.
Tanmateix a Lleida d’antuvi només en ve en ment apart de escultura en referència, la dedicada al Dr. Roca Florejacs, al Mestre Pau Casals, a Enric Granados a les escales del turó i les poques dels Camps Elisis , a banda d’algunes d’estètica més moderna i també respectables com la dels pagesos, la dels gegants o el monuments per les víctimes del bombardeig del Liceu Escolar, etc.
Cal dir que a més hi ha un quants busts dedicats a la Dra. Martina Castells, al Dr. Alexander Fleming, a Miquel de Cervantes, a Salvador Allende i al President màrtir Lluis Companys, que pateixen d’un greu problema, les seves petites dimensions i unes peanyes insignificants, per tan massa accessibles i molt susceptibles de sofrir bretolades i agressions com passa habitualment en la del nostre President, per el que també hi fora necessària alguna actuació per a protegir-les i dignificar-les.
Hi haurà que dirà que això son minúcies que manquen d’importància, i cal atendre altres assumptes molt més prioritaris, més ara donada la actual crisi social i econòmica i amb la situació de pandèmia i esgotament moral que patim, però crec que sense oblidar l’ètica, no podem menystenir l’estètica ja que les ciutats queden dignificades també per la seva aparença i els espais públics cal ornamentar-los, les escultures junt amb la jardineria afavoreixen una imatge d’una ciutat culta i civilitzada, que d’això anem molt mancats.
Altrament si més no, espero que no s’endarrereixi massa temps la reposició del Indívil i Mandoni amb la seva llança, com postal de benvinguda a Lleida, mostrant l’esperit de trencar cadenes i llibertat que sempre ens ha definit com a poble.
JORDI TESTAR.