Es parla tant de la felicitat, però … on és? Cóm podem trobar-la? Ai, si ho sabéssim! Ho volem saber? De respostes n’hi ha moltes, tothom es creu tenir la correcta quan, personalment, penso que la realitat és que n’hi pot haver moltes que poden ser correctes però no ser-ho per a tothom.
El petit príncep ens posa un exemple, al meu parer, molt encertat, quan es troba aquell personatge que diu que l’univers compleix, fil per randa, les ordres que ell li dóna.
Llavors, el petit príncep, de qui, per cert, no en sabem el nom li diu que si és el rei, li ordeni al sol que es pongui, i el rei li respon: i ara! això no l’hi puc demanar! I crec que aquesta resposta conté la veritat que sí que serveix per a tothom. Demanar que el sol es pongui al migdia és una bestiesa perquè, si pretenem que això succeeixi, ens abocarà de ple a la infelicitat més cruel, perquè no pot ser i, a més, és impossible.
Quan demanem un desig, la premisa principal que ha de complir aquest desig ha de ser que estigui al nostre abast. Que ens costarà i, potser ens costarà molt? potser sí. Llavors ens hem de preguntar honestament si tenim possibilitats de fer-lo real. Si la resposta és “sí”, endavant!, si és “no” oblidem el tema. És una més de les lliçons que Antoine de Saint-Exupéry ens dóna a través d’aquest petit gran personatge.
Estem disposats a esmerçar el temps i l’esforç que calgui? Realment ho volem? O és simplement un somni impossible i innecessari que ens farà feliços el temps que dura un sospir? Són preguntes fàcils de posar-se alhora que dificilíssimes, però necessàries, de respondre i d’actuar en conseqüència d’acord amb la resposta que obtinguem. Estem disposats a complir aquests requisits …?
Bona nit, gent bona !!
JOAN RAMON BUIXADERA