Isil (Alt Àneu) – A Isil, al Pallars Sobirà, la nit més esperada de l’any és la nit de Sant Joan amb la baixada de falles com a protagonista, restringida a una seixantena de fallaires per la dificultat del camí. Els fallaires necessiten força física i destresa per completar un recorregut que no està marcat i l’única llum que els guia és la flama de la falla. Després de dues hores de camí amb les falles enceses al coll, han arribat al poble on els esperaven més de 4.000 persones que volien gaudir de la festa declarada patrimoni de la humanitat des dels 2015 per a 63 pobles pirinencs de Catalunya, Aragó, França i Andorra. Deu anys després, i gràcies a aquest reconeixement, ja en son 94.
Des de l’Associació de Fallaires d’Isil han recordat que la festa de les falles d’Isil és una de les poques que s’ha celebrat «de manera ininterrompuda des de temps immemorials» i no es té notícia que s’hagin perdut mai. La primera referència escrita sobre les falles d’Isil és de l’any 1902 al diari ‘La Veu de Catalunya’. L’any 1991 són declarades Festa Tradicional d’Interès Nacional i l’any 2010, la Generalitat atorga a les falles d’Isil la categoria de Festa Patrimonial d’Interès Nacional.
Descens de les falles d’Isil
Un cop els fallaires han arribat al poble han començat el recorregut pels carrers fins al cementiri. És tradició que tots els fallaires amb el tronc encès facin tres creus a la porta del cementiri en honor i record a tots els fallaires que ja no hi són i com a ritual de protecció. La festa ha acabat com marca la tradició: amb les falles a la foguera i tots ballant danses tradicionals al voltant del foc. Entre les danses tradicionals que s’han ballat destaca: la Marxa dels Fallaires, el Ball de Bastons, el Ball Pla i la Bolangera.
Per entendre la duresa de la baixada de les falles és bo saber que una falla pesa uns 30 quilos i el desnivell de la baixada és d’uns 1.000 metres sense camí marcat. Els més petits del poble que es volen unir a la festa esperen els fallaires a l’entrada del poble, on se sumen al recorregut pels carrers.
Amb la seixantena de falles cremant a la foguera s’han culminat dos mesos de feina que van començar el primer diumenge de maig amb la construcció de les falles.