Novament eleccions a Catalunya enlloc d’esgotar el poc temps que queda de legislatura (1 any) com hauria de ser i estalviar recursos econòmics. Però per la pandèmia, es parla d’endarrerir-les i, no obstant, els tribunals han decidit mantenir-les en la data inicial del dia 14 de febrer en un nou intent de judicialitzar també les eleccions i haver d’escollir entre la nostra salut i el dret a vot (aquest últim, més important per alguns sectors que altres drets tan importants com el treball digne, salut, educació, seguretat, medi ambient, etc). Amb tot, el PSC vol mantenir les eleccions en la data inicial del 14 de febrer (a banda els recursos presentats per partits minoritaris i sense representació parlamentària i d’algun particular), mentre que la resta de partits les volen posposar. Però vista la crispació política prioritzada sobre la unitat davant problemes comuns, potser en realitat l’interès popular o raons sanitàries són menys motiu d’avançar o endarrerir eleccions que no pas càlculs electoralistes en funció del vent i enquestes en nombre de vots a favor o en contra, per ampliar més bases o potser per ampliar l’abstenció? Mentrestant se seguirà parlant sobre ‘fortes conviccions democràtiques’ però menys aplicades o sols segons convingui; de ‘llibertat’ sense pensar que repetir conceptes no fan més d’una determinada condició si no hi ha fets; d’estimar les urnes’ però sols quan els resultats són favorables; no s’augmentaran les inversions en sanitat ni educació però es repetirà que no hi han diners; de referèndums a conveniència però no per temes concrets realment importants; s’imposen restriccions de mobilitat sense alternatives i perjudicials per empreses i persones però no per anar a mítings polítics, etc. I si al final s’han de repetir eleccions, hi ha una alta abstenció, hauran possibles sorpreses o simplement seguirà més del mateix?. Veurem.
Toni Yus Piazuelo