La intel·ligència artificial té un impacte profund i multifacètic a la societat, l’economia i la vida quotidiana. Ens permet automatitzar tasques repetitives millorant l’eficiència i reduint costos a sectors com la manufactura, la logística i el servei al client.
Així mateix, es fa servir en diagnòstics mèdics, més exactes, ajuda al desenvolupament de medicaments i tractaments. A l’educació ajuda a les necessitats d’aprenentatge proporcionant contingut personalitzat i retroalimentació immediata. La intel·ligència artificial pot ser el catalitzador de nous canvis, profunds i positius, a l’ocupació i les relacions laborals, a la desubicació dels centres de treball i, en general, a una millora de les condicions de vida.
A Grècia, on els mites parlaven d’autòmats com els creats per Hefest (Déu de la forja i el ferro), la IA podria semblar la materialització d’aquests mites. Parlant de filòsofs com Aristòtil podria haver vist la IA com una eina per comprendre millor la lògica i la raó. Els erudits islàmics, que en aquells temps van avançar en matemàtiques i astronomia, potser la considerarien una extensió impressionant de l’enginy humà. Leonardo da Vinci (pintor i científic italià), que va ser gran interessat per enginyeria i la mecànica, se sorprendria en veure que les màquines poden pensar i caminar.
En fi, per al món, la intel·ligència artificial ha estat una revolució total, amb un impacte transformador en pràcticament tots els aspectes de la societat moderna. I per acabar em pregunto, si els nostres avantpassats aixequessin el cap que pensarien?. Conversar amb alguna cosa que no viu ni respira? Això sembla bruixeria.
PERE SERRET BESA