Un gran núvol gris i uns quants estels, a manca de lluna, acomiaden el dimarts. Un dia tranquil, sense grans estralls. Un dia d’aquells en què, sense adonar-te’n, vas fent, vas fent i, quan arriba el moment de fer el repàs nocturn, veus que ha estat prou bé i que déu n’hi do tot el que has fet. Sempre hi ha coses, evidentment. Algunes tenen més fàcil solució que les altres. I tant!
Arriba un dia, però, com tot en la vida, en què t’atures, llegeixes, escoltes i et preguntes: “es mereix això la meva atenció?” I, si la resposta és negativa, gires full com amb un llibre, o desvies la mirada com fas amb el sol, encès de l’estiu, i continues fent via. I tal dia farà un any!
Res no hi ha, en aquest món, més important que un mateix. Si no ens agradem, ho tenim fotut per agradar a ningú. I si no estem ben animats, cóm animarem o ajudarem a ningú?
Aixequem el cap. Mirem ben amunt. Fonem-nos amb un estel. Fem nostra la seva llum. Que ens ompli de cap a peus i, brillants com ell, compartim, amb els altres estels, la grandesa de l’univers.
Bona nit, gent bona !!
Joan Ramon Buixadera