«Hi ha un secret per viure feliç amb la persona estimada: no pretendre canviar-la.»
El sentit d’aquesta frase és que l’amor autèntic implica acceptació —estimar l’altre tal com és, sense voler modelar-lo segons les nostres expectatives.
L’amor no és un projecte de reforma, sinó un acte d’acceptació. Quan estimem algú, l’abracem amb les seves llums i les seves ombres, amb les seves manies, silencis i contradiccions.
Intentar modelar l’altre segons el nostre gust és com voler canviar el curs d’un riu: només aconseguirem cansar-nos i perdre la seva música natural.
La convivència no és absència de diferències, sinó aprendre a ballar-hi dins. És trobar un ritme comú sense deixar de ser qui som. Quan deixem de voler corregir i comencem a comprendre, l’amor deixa de ser una lluita i es converteix en un refugi.