Marco Aurelio (Emperador de Roma), va manifestar: “La vida d’un home és el que els seus pensaments en fan”.
Jo concretament moltes vegades penso que ens oblidem de viure. Anem tan de pressa, tan pendents dels problemes i del que vindrà demà, que no gaudim del que tenim avui. I al final, quan mirem enrere, ens adonem que el temps se’ns en va anar sense gairebé assaborir-ho.
Aprendre a viure no és una cosa que ens ensenyin. Ningú ens explica com fer-ho, i no obstant és el més important. Viure no és només aixecar-se, complir el que ens toca i tornar a començar l’endemà. Viure és riure més, preocupar-se menys, gaudir dels petits moments i acceptar que no tot pot sortir com volem.
De vegades la vida fa mal, és clar que sí. Però també ensenya. Cada ensopegada, cada persona que passa pel nostre camí, no deixa res. El més important és no rendir-se, continuar aprenent, i sobretot, no perdre les ganes de continuar endavant. Perquè al final, viure no es tracta de fer-ho perfecte, sinó de fer-ho nostre. I quan aprenguem això, potser per fi podem dir que sabem viure.
La vida no sempre és fàcil. De vegades fa mal, de vegades decep, i d’altres ens obliga a començar de nou quan menys ho esperem. Però també és plena de coses petites que li donen sentit: un riure sincer, un gest amable, etc.
Cada persona té el seu propi ritme, història i forma d’entendre la felicitat i acabaré fent reflexió a aquesta bonica frase d’aquest gran filòsof Sòcrates, que va dir: “La vida no examinada no mereix ser viscuda”.
PERE SERRET BESA