SENYOR DIRECTOR;
Vivim en un temps en què tot sembla urgent i tot exigeix una reacció immediata. Només cal encendre la televisió, obrir el mòbil, llegir el diari o simplement jugar una partida de cartes al bar, per veure’s embolicat en discussions constants, opinions enfrontades i missatges que moltes vegades només generen malestar.
Aquest excés de soroll acaba cansant i de vegades, enfrontant-nos per assumptes que no porten a res. Potser per això hauríem d’aprendre a ignorar determinades coses. No es tracta de desentendre’s dels problemes reals ni de mirar cap a una altra banda quan hi ha injustícies. Es tracta de saber escollir què mereix la nostra atenció i que només ens roba tranquil·litat.
No tot comentari necessita resposta ni qualsevol provocació mereix una rèplica. En una ciutat com Lleida, on convivim persones amb idees i sensibilitats molt diferents, ignorar a temps pot ser una forma de convivència i de respecte. De vegades entossudir-se a tenir la darrera paraula només serveix per engrandir les distàncies. Escoltar més i reaccionar menys ens pot ajudar a viure amb més serenitat i a pensar amb més claredat.
Aprendre a ignorar no és debilitat, és sentit comú. És triar en què val la pena implicar-s’hi i què és millor deixar passar. Potser així recuperem el diàleg tranquil i el benestar que tant trobem a faltar i per acabar com deia Epictet: (Filòsof grec). «No ens afecta el que ens passa, sinó el que ens diem sobre el que ens passa.»
PERE SERRET BESA