FRASES. REFLEXIONS. BON DIA, I BONA HORA. Cada dia un mot, una frase, un refrany, un proverbi, un adagi, una màxima, un aforisme …
“Guanya qui aguanta”. La resistència i la paciència són la clau de la victòria.
És una dita en català que vol dir literalment “guanya qui resisteix” o “triomfa qui aguanta”. La resistència i la paciència són la clau de la victòria.
S’utilitza per expressar que la constància, la paciència i la perseverança són les que realment porten a l’èxit, més que no pas la força immediata o la velocitat.
L’expressió “Guanya qui aguanta” té un arrelament antic dins la saviesa popular catalana, i és una manera breu i contundent de transmetre un principi molt valuós: La resistència i la paciència són la clau de la victòria.
Origen i context
- Proverbi popular: No consta com a dita atribuïda a un autor concret, sinó que prové de la tradició oral. La cultura catalana, igual que moltes altres, ha creat refranys que valoren la constància i la capacitat d’aguantar les adversitats.
- Context històric: Té ressonàncies especials en un poble com el català, que històricament ha hagut de suportar períodes difícils (guerres, persecucions, dictadures) i ha mantingut viva la llengua i la identitat “aguantant”.
Significat profund
- No és només resistir per resistir, sinó persistir fins que els obstacles es desgasten.
- Transmet que no cal ser el més fort ni el més ràpid, sinó el que manté el coratge quan els altres es rendeixen.
- Té un aire de consigna moral: anima a no abandonar, sobretot en contextos d’injustícia o d’objectius a llarg termini.
EXEMPLES
Guerra de Successió (1705–1714)
- Context: Catalunya va donar suport a l’arxiduc Carles d’Àustria contra Felip V.
- Exemple de resistència: El setge de Barcelona (1713–1714) va durar més d’un any. Tot i saber que estaven pràcticament sols davant l’exèrcit borbònic, els barcelonins van resistir fins a l’Onze de Setembre de 1714.
- Relació amb la dita: Malgrat la derrota, la memòria d’aquella resistència ha estat un símbol nacional de perseverança.
Prohibicions lingüístiques (s. XVIII–XX)
- Context: Després del Decret de Nova Planta i especialment durant la dictadura franquista (1939–1975), el català va ser prohibit en l’administració, l’escola i els mitjans de comunicació.
- Exemple de resistència: Malgrat això, la llengua va sobreviure gràcies a l’ús familiar, l’edició clandestina de llibres i revistes, i la persistència d’associacions culturals.
- Relació amb la dita: “Guanya qui aguanta” aquí s’aplica a la supervivència de la llengua: sense persistència quotidiana, s’hauria perdut.
Moviment obrer i associacionisme (s. XIX–XX)
- Context: El proletariat català, especialment a Barcelona, va patir jornades laborals duríssimes i repressió.
- Exemple de resistència: Les vagues llargues (com la vaga de la Canadenca el 1919) van ser resistents fins a aconseguir la jornada laboral de 8 hores, pionera a tot l’Estat.
- Relació amb la dita: Aconseguir millores socials va ser possible perquè els treballadors van aguantar setmanes sense sou i sota pressió policial.
️ Transició i democràcia (1975–1980)
- Context: Després de la mort de Franco, molts drets encara estaven per conquerir.
- Exemple de resistència: Les mobilitzacions massives a favor de l’autogovern (com la manifestació del 1977 a Barcelona: “Llibertat, amnistia, Estatut d’Autonomia”) van aconseguir la restauració de la Generalitat.
- Relació amb la dita: La democràcia i l’autonomia no van arribar de cop, sinó gràcies a la constància i pressió ciutadana.
En tots aquests casos, la força no va ser tan important com la capacitat de persistir davant dificultats enormes.