Gran Bretanya: imperis, geografia i transports
El desenvolupament de les nacions (i imperis), des dels vells imperi romà, grec, persa, mongol, francès, turc, àrab, rus, portuguès, belga, alemany, espanyol o britànic fins les actuals potències (en declivi o emergents) com els EUA, la Xina, l’Índia, Rússia, etc. no s’hauria donat sense la importància de la geografia, les infraestructures i les activitats lligades al comerç com els transports, logística, distribució, sector postal i paqueteria; i tot plegat es veu afectat davant els problemes geopolítics (vist també en els aranzels imposats pel president dels EUA, Donald Trump, afectant l’empresa pública espanyola de Correus). I també gràcies a la geografia, el comerç i els transports, la mateixa Gran Bretanya fou fins fa no gaire un dels imperis mundials més extensos de la història (a l’Àfrica mateixa, sent gairebé continu des del nord fins a l’extrem sud), però com tots els imperis començà el seu declivi des de la II Guerra Mundial en favor dels EUA, la URSS, i avui dia la Xina, l’Índia, etc i, tot i ser ara la sisena economia del món, participar en cimeres i intervencions militars (amb forces molt importants), es forceja amb la seva nova identitat post-imperial enmig de noves amenaces de dins i fora, buscant el seu lloc al món: tensions internes territorials a Irlanda del Nord, Escòcia i Gales, la sortida del país de la UE (Brexit), conflictes mundials (Palestina, Ucraïna, etc) i el tema de les illes Malvines a l’Argentina (ara novament reclamades pel president Milei) i del penyal de Gibraltar reclamat de fa temps per Espanya (de fet, un territori a descolonitzar segons l’ONU). Els imperis van i venen, i es diu que un imperi tombat des de fora pot ressorgir, però si es tomba des de dins, és mort per sempre. I no obstant, seguiran sent clau la geografia, el comerç i tot el que va lligat amb aquests.
Toni Yus Piazuelo