El Grup, que ja ha avançat que es constituirà com a lobby de pressió, ha presentat més de 30 propostes per dinamitzar el territori i fer de Lleida un referent a Catalunya, entre les quals hi ha, per tal de paliar el dèficit històric d’infraestructures, una actualització integral de la xarxa viària que s’ha de reimpulsar en un termini màxim de 5 anys, el desplegament del 5G a les principals capitals de comarca, i impulsar un macrocentre logístic industrial multisectorial a peu de l’A-2.
També s’han dut altres propostes com assolir l’acostament entre Universitat i empresa i evitar la fugida de talent, recuperar la inversió perduda per garantir una qualitat dels serveis sanitaris, destinar més recursos a la promoció turística i cultural com activitats de generació de riquesa, vincular la Universitat al centre històric de la ciutat, i adaptar la legislació per afavorir el patrocini i el mecenatge esportiu.
L’objectiu del grup és sumar esforços per fer un front comú amb les diferents institucions, organitzacions empresarials, col·legis professionals i entitats que impulsin el conjunt de les comarques de Lleida.
L’acte ha comptat amb la participació del periodista, escriptor i analista polític Lluís Foix, que ha moderat una taula rodona sota el títol Nous reptes de futur per Lleida.
El Grup d’opinió i debat Compromesos amb el Futur de Lleida, que promou la Fundació ICG, ha fet balanç del primer any de treball, on s’han analitzat diversos aspectes i s’han aportat plantejaments que afavoreixin l’impuls i el creixement de la ciutat de Lleida i la seva àrea d’influència. Amb aquestes trobades s’ha participat en el debat sobre temes d’actualitat i de futur de Lleida i s’han fet aportacions per aconseguir un entorn més competitiu a nivell econòmic, social i cultural.
Davant la falta de compromís detectat en les institucions públiques i partits polítics per desenvolupar polítiques reals que impulsin l’economia i l’estat del benestar, aquestes aportacions i propostes s’han fet arribar a les diferents institucions, entitats socials i empresarials, i a les forces polítiques perquè s’incorporin, tant en l’acció de govern com als programes d’actuació i planificació. El balanç inclou nou informes amb diferents propostes per pal·liar deficiències i potenciar diferents temàtiques que promoguin, entre d’altres, l’execució de noves infraestructures per captar més inversions i contribuir a una economia més competitiva; la integració laboral dels nouvinguts; polítiques que evitin l’envelliment de la població; inversió per atreure investigació i recerca; el replantejament del pla formatiu de la Universitat i la retenció de talent; l’impuls de la cultura i el patrimoni com a atracció turística; i un replantejament del sistema de repartiment de recursos per garantir una atenció sanitària de qualitat.
Les infraestructures com a eix vertebrador del territori
Es proposa crear un grup de treball per connectar Lleida amb el Corredor Mediterrani, i la posada en marxa d’un nou Pla d’Infraestructures de Catalunya per tal de pal·liar el dèficit històric de la xarxa viària que s’hauria de reimpulsar en un termini màxim de 5 anys,
En matèria de infraestructures s’ha reclamat un nou Pla d’Infraestructures de Catalunya que capgiri la situació que Lleida encara té avui en manca d’inversions, i on es troba a faltar una major implicació de les institucions en els gran projectes comuns en benefici del territori.
Així, s’ha reclamat que, siguin de la competència que siguin, cal potenciar en un termini màxim de 5 anys, els eixos cap al Pirineu, especialment cap Andorra i la Val d’Aran i disposar d’unes bones infraestructures que connectin la muntanya amb la plana. Així, les principals vies de comunicació que s’han de desenvolupar són: conversió en autovia del tram de l’N-240, entre Lleida i Montblanc (futura A-27), que ens faciliti l’arribada al Port de Tarragona; continuació de les obres de l’autovia A-14 (Lleida-Vielha); alliberament immediat del peatge de l’AP-2 (Lleida-Saragossa); reconvertir en autovia la variant sud de Lleida, i continuació de les obres de l’autovia Lleida-Balaguer per connectar amb els Pallars.
Pel que fa a la necessitat de potenciar el transport de mercaderies, cal fer un estudi d’un avantprojecte que justifiqui la connexió de Lleida al Corredor Mediterrani de l’AVE.
Finalment, per augmentar la competitivitat del conjunt del territori, es planteja la necessitat de millorar les telecomunicacions amb el desplegament del 5G a les principals capitals de comarca
Demografia, la immigració i la seva inserció social i laboral
La integració al mercat laboral dels immigrants per afavorir l’equilibri social de Lleida
Així mateix, s’ha fet referència a portar a terme una aposta clara per l’equilibri territorial i l’ocupació laboral. Tenint en compte que l’augment demogràfic en els últims anys és fruit de la immigració, s’ha posat de manifest que cal una entesa entre administracions, món empresarial i entitats educatives perquè els treballadors nouvinguts tinguin una formació per accedir al mercat laboral, donant resposta a la falta d’una mà d’obra específica de cara el futur, a més de pal·liar les diferències socials i la discriminació laboral, tot facilitant la integració.
L’oferta cultural a les comarques de Lleida
Cal crear un ens de coordinació intersectorial i interinstitucional que promogui la cultura
Es planteja treballar per impulsar la cultura i el patrimoni com a atracció turística, tot reforçant l’increment de l’activitat cultural, impulsant l’economia del conjunt del territori. Així, s’ha explicat que es proposa la creació d’un ens de coordinació intersectorial i interinstitucional, que impulsi un pla de promoció que estengui la nostra cultura més enllà de les nostres fronteres, i que incrementi el nombre de visites del que s’anomena el turisme cultural, tant a la Plana com al Pirineu.
Així mateix, i davant l’escàs interès cultural que es detecta entre els mateixos habitants del conjunt del territori, es proposen mesures per transmetre el coneixement intern del patrimoni cultural, adaptant programes específics de formació per impulsar el valor de la cultura entre els més joves. Es proposa treballar per potenciar les característiques arquitectòniques, culturals i històriques dels principals monuments, com la Seu Vella, el castell de Gardeny, el Romànic de la Vall de Boí, la Ruta dels Castells i la Catedral de la Seu d’Urgell, entre d’altres.
La Universitat de Lleida i la necessitat de retenció de talent
Lleida ha d’esdevenir un gran centre d’investigació i recerca que atregui noves empreses
Lleida ha de tenir una economia de qualitat amb l’establiment d’empreses de diferents sectors i que necessitin d’una alta formació i una especialització dels seus llocs de treball que faci possible que la Universitat de Lleida generi noves titulacions i més especialitzades, i que donin resposta a les necessitats reals de les empreses. Així, es proposa que Lleida es converteixi en un gran centre d’investigació i recerca de Catalunya, i que es faci possible l’atracció d’empreses que desenvolupin aquesta activitat i que contribueixi a la retenció de talent al conjunt del nostre territori. Per fer-ho, cal que la UdL lideri aquest pol d’atracció amb el suport d’empreses referents, organitzacions empresarials, i institucions públiques, i que es destinin més recursos a la investigació. Així mateix, s’ha reclamat que la UdL adapti els seus currículums formatius a les necessitats actuals del mercat i de les empreses del territori.
Els serveis i les infraestructures sanitàries
Cal recuperar la desviació pressupostària de 56M€ per millorar els serveis i les infraestructures de la sanitat pública de les comarques de Lleida
Sobre el model sanitari, s’ha remarcat que Lleida gaudeix d’una sanitat de qualitat, amb un hospital universitari de referència, com és l’Arnau de Vilanova i que dóna servei a 450.000 habitants de Lleida i municipis de la franja oriental de l’Aragó. Així mateix, s’ha constatat que, malgrat l’Enquesta de Qualitat de Salut del 2017 sobre la satisfacció dels usuaris dels serveis públics de Lleida -que se situa en el 94,1%, superior a la mitjana catalana, que és del 90%-, les retallades d’aquests últims anys han minvat l’excel·lència del servei amb llistes d’espera altes, i no han permès l’increment del nombre de places hospitalàries necessàries per a la demanda actual. A més, aquesta manca de recursos ha fet que les infraestructures sanitàries es vegin envellides. Vist aquests fets, i que Lleida representa el 4,8% de la població oficial del Cat Salut, però en canvi no rep els mateixos percentatges en recursos, es requereix recuperar la desviació pressupostària, que arriba als 56M€, per millorar els serveis de diagnosis, rebaixar les llistes d’espera, incrementar les places hospitalàries a la Regió Sanitària de Lleida per als pacients que requereixen el seu ingrés, i rehabilitar les infraestructures existents. En aquest sentit, cal exigir a les administracions competents, polítiques sanitàries i suficients recursos que garanteixin el benestar de les persones.
El turisme com un dels principals sectors econòmics del nostre territori
Cal millorar carreteres i telecomunicacions i que les administracions destinin més recursos
El turisme, que al nostre territori durant molts anys havia estat un sector secundari, en les últimes dècades ha servir per generar noves sortides econòmiques (sobretot al Pirineu) i ha contribuït a arrelar la població quan l’èxode cap a les ciutats semblava imparable. Tenim encara importants hàndicaps, com deficiències en carreteres i en internet, així com una part dels proveïdors que encara tenen aquesta activitat complementària, i això complica l’increment de la competitivitat. Per això, cal millorar carreteres i telecomunicacions, universalitzar la professionalització, que les Administracions destinin més recursos a la promoció turística, i aprofitar les noves modalitats de turisme que sorgeixen (astroturisme, enoturisme…) per accedir a una part d’aquest nou negoci.
La situació del patrocini esportiu a Lleida
El mecenatge és clau, per consolidar equips a l’elit i per impulsar l’esport base i formatiu
A Lleida hi ha una passió per l’esport, pero el fet que hi hagi una massa crítica reduïda i que ha faltat una elit política, social i empresarial, ha complicat tenir equips de nivell, a excepció de casos puntuals. Costa capgirar la dinàmica, però és possible amb una màxima professionalització dels clubs, un projecte esportiu il·lusionat i de futur, i un mecenatge empresarial potent i compromès. Una major implicació per part de la UdL potenciaria la pràctica esportiva amb instal·lacions per als estudiants, captació de talent que vulgui conjugar l’esport de competició amb els seus estudis i la creació d’un centre residencial per als esportistes que es pugui beneficiar el mecenatge privat. És, precisament, aquest punt del mecenatge i l’esponsorització clau, i s’ha d’estendre tant a l’elit com a l’esport base i formatiu, una eina fonamental perquè forma esportistes i forma persones.
La importància de revitalitzar els centres històrics de ciutats i poblacions
Fa falta un ens público-privat que elabori el Pla Estratègic del Centre Històric de Lleida
La majoria dels centres històrics comparteixen uns problemes molt concrets: deteriorament de les edificacions, condicions d’habitabilitat precàries, buidament demogràfic, envelliment, infrautilització residencial, dificultats de mobilitat i aparcament, i nivell precari d’equipaments i serveis. A Lleida i d’altres poblacions són espais poc valorats, en procés de degradació, on el perfil de les persones que hi viuen tenen una economia de subsistència i amb molta presència d’immigrants. Cal recuperar el patrimoni cultural del centre històric com a motor per a desenvolupar equipaments i ubicar nous usos en edificis històrics. També urgeix la ubicació en aquests espais d’instal·lacions vinculades a la UdL perquè els estudiants impulsen un efecte multiplicador en l’allotjament, el comerç local i el sector serveis, i busquen habitatges el més propers possibles a la seva facultat.
Es fa del tot necessari crear un ens públic, obert a la ciutadania, que incorpori agents socials i professionals del sector privat, que impulsin l’elaboració d’un Pla Estratègic del Centre Històric de Lleida, per reconvertir i dinamitzar el nucli antic cultural, històrica i residencialment, i que sàpiga aprofitar l’oportunitat turística que generarà la declaració del Turó de la Seu Vella com a patrimoni mundial.
L’accés al transport i als mercats internacionals
Cal impulsar la creació d’un macrocentre logístic industrial multisectorial a peu de l’A-2
L’economia de Lleida, en ser una zona menys industrialitzada, s’ha mogut a menys velocitat, i les grans empreses estan vinculades a l’activitat agroalimentària com a indústria transformadora de la riquesa del territori, que han de seguir generant llocs de treball. Aquest posicionament s’ha de reforçar i adaptar-lo encara més a les necessitats dels mercats internacionals, amb noves línies de negoci, augmentant alhora el valor afegit del sector productiu, tot incorporant la transformació i la comercialització dels productes i promocionant la marca Lleida com a garantia d’origen de qualitat.
Així, cal cohesionar la tasca de les Administracions i la iniciativa privada perquè treballin juntes per vendre els avantatges d’invertir al nostre territori i que tinguin a disposició dels potencials clients més sòl industrial. Cal aconseguir que el pes de la indústria de Lleida sigui el 25% del PIB. Un macrocentre logístic industrial multisectorial, a peu de l’autovia A-2, que esdevingui el referent de la logística de la Catalunya interior i que generi llocs de treball, seria una iniciativa clau per a la nostra indústria. També cal crear un gran centre d’investigació industrial, que s’ha de convertir en un imant per atreure empreses més grans amb una necessitat i capacitat d’inversió en R+D+I, que atregui empreses tecnològiques, que generaran llocs de treball qualificats i captació de talent.
Per finalitzar l’acte, s’ha celebrat una taula rodona moderada pel periodista, escriptor i analista polític, Lluís Foix, on s’han analitzat nous eixos per encarar el futur del conjunt de les comarques de Lleida: la necessitat de diversificar l’economia (inclou noves propostes de mobilitat sostenible i noves oportunitats d’indústria auxiliar de l’automòbil); la indústria agroalimentària com a eix vertebrador del territori (producció, transformació, comercialització); la importància del sector tecnològic en el desenvolupament i creixement econòmic de Lleida; Noves indústries – Noves oportunitats i més llocs de treball, i Lleida com a referent logístic de Catalunya.
El grup Compromesos amb el futur de Lleida és una iniciativa de la Fundació ICG, que promou un cicle de trobades mensuals amb personalitats procedents del món polític, econòmic, social, acadèmic i cultural per analitzar, debatre i aportar plantejaments que afavoreixin l’impuls i el creixement de la ciutat de Lleida i la seva àrea d’influència. El grup Compromesos amb el futur de Lleida està integrat per persones destacades de la vida pública lleidatana com Josep Grau, Víctor Colomé, Josep Clotet, Agnès Pardell, Josep Maria Llop, Josep Maria Reig, Maria Burgués, Manel Lladonosa, Montserrat Gil de Bernabé, i Antoni Siurana, president de la Fundació ICG. El grup compta amb la col·laboració de personalitats de diversos àmbits que aporten el seu punt de vista i les necessitats que troben a faltar en el seu sector per tal d’impulsar el conjunt de les comarques de Lleida.