Fer tornar panereta.

Diumenge passat vaig menjar unes postres, dic postres perquè ern dolces, a les que el meu cos no està acostumat i, encara que es diu que si menges a gust no et fa mal, es veu que jo sóc l’excepció a aquesta regla. Després d’uns dies de mal-estar, el ben-estar ha tornat al meu cos.

On no torna el ben-estar és dins el meu cap. I pensar que no sóc l’únic, tampoc resol gran cosa. Cada cop tinc més dubtes que cada cop fan més mal.

Fa un temps, no gaire, es va reunir aquella comissió del Canvi Climàtic, sense donar cap solució al greu problema que està destruint aquell jardí que, com cantava Moustaki, hi havia a la terra.

No fa tant, aquell exiliat a Waterloo, ciutat amb connotacions negatives o positives, segons des d’on es miri, es vantava de pressionar l’aspirant a presidente del Gobierno per negociar una amnistia. El presidente ja ho és i a l’exiliat li han canviat el delicte de que se l’acusarà a partir d’ara. Qui ha vençut? Qui ha perdut?

I aquest matí, Boooom!! la darrera. L’expresident Al Gore diu que, si fem bondat durant 6 anys, el món pot revertir els efectes del canvi climàtic. En 6 anys revertir la destrossa de 50 anys?

A les terres de l’Ebre vaig sentir una expressió que estic convençut que se m’escau a hores d’ara: “em faràs tornar panereta”! Crec que és força entenedora, oi? Espero que no em toqui a mi aquesta vegada i el meu ben-estar no s’espatlli.

Bona nit, gent bona !!