Diuen que hi havia un home que volia, però no se’n sortia, posar ordre a la taula del seu despatx; no sabia per on començar de caòtica que era aquella taula. Un bon dia, algú li va dir: “demà, canvia de lloc un paper, el que et faci més ràbia!”. Ell, incrèdul, ho va fer i ja no es va poder aturar. Després del primer, va moure el segon i el tercer … fins que ho va tenir tot endreçat. Quàntes vegades ens ha passat lo mateix, oi?
A la vida, tot passa, deixa records, bons i dolents, i amb el pas del temps, alguns dels records, que eren bons, esdevenen un llast que no ens podem treure de sobre. El món és una roda i, quan uns són gaudeixen a sobre, els altres pateixen a sota. I la roda no s’atura mai … i arriba aquell punt en què ja n’estem més que farts d’allò que tant ens agradava. Allò que tant ens atreia, ara és una càrrega feixuga, aquell objecte tan bonic, ara és un trastot cobert de pols en un racó. Aquest és el senyal que cal fer net, és el moment de moure el primer paper o, directament, de llançar-lo a les escombraries.
Dins nostre, passa exactament lo mateix. Aquell record que era una injecció d’adrenalina, que ens feia volar cap a tot arreu, ara és un fre que ens té els peus atrapats en un fangar. Nosaltres hem canviat, hem decidit canviar de camí, d’horitzó i, aquella bona companyia ja no ho és en el camí que volem recórrer. No cal que arribi Sant Joan per encendre una foguera. Cal tenir el valor de dir-se a un mateix “fins aquí he arribat!”, encendre un misto i fer net. Cal ser valents i coherents, si volem tornar a estar contents, oi?
Bona nit, gent bona !!
JOAN RAMON BUIXADERA