Estic esfereït! Cóm es pot engendrar tanta ràbia contra una persona pel senzill fet que pensa diferent de nosaltres?
Algú em pot explicar per quins set sous desfilem darrere una pancarta que demana llibertat d’expressió i vomitem bilis contra qui expressa la seva opinió, que és diametralment diferent de la nostra? On queda la llibertat que, suposadament, es demana a la pancarta?
Partint d’aquesta premisa, se’m fa molt fàcil entendre les atrocitats que succeeixen, dia rere dia, a la societat en què vivim. Només amb el llenguatge utilitzat per expressar disconformitat amb allò que ha dit o fet una altra persona, només amb la irracionalitat del missatge que se’n deriva, tenir por és poc.
L‘alegria amb què s’engega algú a la presó, es fa un ninot i se’l crema o afusella, quina diferència té amb l’assassinat de la parella, exparella o, senzillament, d’aquella persona d’una altra raça o uns gustos o tendències sexuals diferents? Si no t’agrada, no ho miris o no t’hi acostis però, matar? assassinar? maltractar? torturar?
Cada dia més, em pregunto si som persones racionals, sapiens sapiens, o estem fent passes enrere tornant a l’època dels neandertals que, pel que sembla dir-nos la història, ho arreglaven tot a cops?
Què se n’ha fet de les paraules, del diàleg? Entendre i acceptar que hi hagi opinions diferents no significa renunciar a les pròpies, però sense violència, si us plau!
A les xarxes socials es pot “blocar” algú i fer-lo desaparèixer de la nostra vista. Si algú arriba al punt de incomplir les normes de convivència, hi ha la possibilitat d‘interposar una denúncia. Si un polític no ens agrada, en podem votar un altre. Per això hi ha eleccions. Però són massa les barbaritats que s’arriben a fer, dir i escriure, per mostrar discrepàncies.
Hi ha uns refranys que crec que són molt adients per a aquesta etapa d’excessiva violència que estem patint. I tots sabem que, habitualment, els refranys solen tenir una bona part de raó. Els refranys són: “si no vols pols, no vagis a l’era” i “lo que no vulguis per a tu, no ho vulguis per a ningú”. És fàcil i entenedor, oi?
Bona nit, gent bona !!
JOAN RAMON BUIXADERA