SENYOR DIRECTOR;
“Vivim en un món accelerat. Tot passa molt de pressa. La productivitat i l’eficiència s’han convertit en mantres. I totes dues incideixen directament sobre un element fonamental al nostre món actual: el temps.
Però una cosa és actuar amb agilitat i una altra de molt diferent és decidir amb presses. La precipitació no és una forma d’agilitat. És una forma d’error. S`ha estès la idea que tot s’ha de resoldre en qüestió d’hores. Fins i tot de minuts. Les decisions s’han de prendre ja. L’urgent desplaça l’important. I l’important sovint queda sense pensar. Sempre he cregut que les presses són males conselleres. I ho continuo creient cada dia” (Anònim).
Com molt bé diu l’autor d’aquest text “La precipitació no és una forma d’agilitat. És una forma d’error”. El profeta Jeremies ens adverteix: “Enganyós és el cor més que totes les coses. I és inguarible, qui el coneixerà. Jo, el Senyor, examino el cor, provo el ronyons, per donar a cadascú segons el seu camí, segons el fruit de les seves obres” (17: 9, 10). Aquest text entra fins les profunditats de l’ànima que és on es formen els sentiments que són l’arrel de les obres. L’home no espot deixar guiar pels sentiments si prèviament no els ha contrastat amb l’autoritat de la Bíblia que és Paraula de Déu. És molt necessari no confondre agilitat amb precipitació. Malauradament avui preval la precipitació per sobre de la reflexió. I així ens van les coses. Tant en lo privat com en lo públic. Negocis que se’n van en orris a causa de decisions preses sense reflexionar. Matrimonis que fracassen perquè els cònjuges no han fet examen de consciència. Com diu el profeta cadascú vol anar pel seu camí. La política ens fa anar de corcoll. No es pot ni agafar amb pinces. Aquests desastres esbossats són a causa de les decisions preses irreflexivament. Amb presses.
El Faraó d’Egipte va tenir un somni. “I va esdevenir que al matí tenia el seu esperit torbat, i va enviar a cridar tots els mags d’Egipte, i tots els seus savis. i el Faraó els va contar el seu somni, però no hi havia ningú que el pogués interpretar” (Gènesi 41: 8). Hem de fer marxa enrere i anar a la presó on s’hi troba Josep fill de Jacob que havia sigut venut pels seus germans a un mercaders madianites que el van revendre a Potifrar funcionari del Faraó que el va enviar a la garjola perquè la seva dona el va acusar falsament d’intent de violació. Quan els mags i els savis van fracassar en l’intent de desxifrar el significat del somni que torbava l’ànima del Faraó, el cap dels copers a qui el Faraó el va enviar a la presó, li va dir al Faraó: estant a la garjola vaig tenir un somni que Josep el va interpretar correctament. Llavors el Faraó va fer treure Josep de la presó i li va dir: “He tingut un somni, però no hi ha ningú que el pugui interpretar, he sentit a dir de tu que quan escoltes un somni el saps interpretar” (v. 15). Josep va respondre al Faraó dient-li: “no pas jo, Déu respondrà en pau al Faraó” (v. 16). Llavors el Faraó va contar a Josep el somni que li torbava l’ànima. El somni significava que vindrien set anys d’una gran abundància seguits d’uns altres set d’una extrema sequera. Un cop explicat el significat Josep li diu al faraó: “Que cerqui un home assenyat i savi, i que el posi sobre la terra d’Egipte” (v. 33). “I la cosa li va semblar bé als ulls del Faraó i als ulls de tots els seus servents: ¿Trobarem un home com aquest en qui hi ha l’esperit de Déu? I el Faraó li va dir a Josep: Com que Déu t’ha fet saber tot això, no hi ha ningú tan assenyat i savi com tu. Tu estaràs sobre la meva casa, i tot el meu poble, només en el tron jo seré més gran que tu” (vv. 37, 40).
En un tres i no res Josep es va convertir d’esclau a primer visir en la cort del Faraó. Això gràcies a la seva fidelitat a Déu durant els anys d’esclavatge. La decisió del Faraó de nomenar primer visir a Josep no va ser una decisió insensata. Va ser una decisió ràpida però no precipitada. En el poc temps que feia que es coneixien n’hi hi va haver prou per descobrir els valors morals i ètics de Josep que eren el fruit d’una genuïna fe en Déu que el convertirien en un excel·lent conseller per gestionar la greu crisi que s’apropava.
Josep va ingressar en l’Escola d’Administració Pública sent un adolescent de 17 anys. Somniava que els seus germans li retriarien homenatge. D’això en presumia (Gènesi 37: 1-10). Per això els seus germans l’odiaven a mort. L’oportunitat se’ls va presentar un dia que el pare de Josep el va enviar a veure com estaven els seus germans que pasturaven el ramat i, van aparèixer uns mercaders madianites als qui ei van vendre com esclau. D’aquesta etapa el salmista escriu: “Va enviar un home davant d’ells: Josep que va ser venut com a esclau, van afligir els seus peus amb grillons: en el ferro va entrar la seva ànima, fins que es va complir la seva predicció: la paraula de Déu el va refinar” (Salm 105: 17-19). No es neix sent un bon conseller. L’aprenentatge comença quan l’adolescent es converteix en un fill de Déu per la fe en Jesús. Després ha de passar per les tribulacions que tenen la finalitat de treure l’escòria de l’or en brut que s’és per refinar-lo i deixar-lo lluent com una patena. Feta aquesta neteja és quan un hom es pot convertir en un bon conseller per gestionar les crisis que indubtablement les nacions pateixen (Proverbis 11: 14).
Octavi Pereña Cortina