Catalunya és una nació de persones de la diversitat, que necessiten apostar per un canvi de 180 º deprés del fracàs de les polítiques independentistes, d’un govern que s’ha trencat al no posar-se d’acord. Segons el meu punt de vista ens cal una renda bàsica universal que estigui patent i blindat a l’Estatut d’Autonomia de 1978 . La política és en la majoria de casos imprevisible, i les persones tendeixen a fer canvis d’ideologies i quan es senten enganyades o no són escoltades s’enfaden i fan un vot de càstig als governants que varen votar en les eleccions o simplement no van a votar.
Vull deixar clar que la declaració de l’ independència de Catalunya va ser impulsada amb minoria per Solidaritat Catalana per l’idependència i el PSAN i després OMNIUM Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana. La victòria dels independentistes ara es convertirà en un malson per aquells partits que surten esquitxats de tot plegat.
I amb els coneixements múltiples, que afortunadament he anat adquirint sobre política fent-ne un seguiment, puc constatar i evidenciar que tot plegat ha estat una mena de “cortina de fum” planificada per fer negoci amb els sentiments de país de determinats partits, per amagar les infinites malifetes de gestió de l’època més fosca de gestió política a Catalunya i com a conseqüència hem retrocedit econòmicament, socialment i els polítics han deixat de fer política (a partir de l’any 2010) però la situació es pot revertir si aconseguim un govern estable que tingui com a prioritat la salut mental de les persones i polítiques innovadores i/o de la digitalització. Tan de bo els propers polítics firmin davant notari l’estabilitat de govern durant tres legislatures i llavors podríem passar una època semblant a la del «Dream Team» a la via política.
M’agrada l’esforç, dedicació, optimisme i entusiasme com s’ofereix Salvador Illa. Molta gent que en el seu moment va votar partits nacionalistes o independentistes ara s’atrevirien a votar al PSC perquè ha estat l’únic partit que s’ha interessat pel benestar en els moments més difícils de la humanitat i ha complit amb tots els seus postulats. Un gran exemple de superació i de honradesa humana és el carisma de Salvador Illa, el que pronostico que serà el proper president de la Generalitat de Catalunya, i això beneficiarà a la classe mitjana i baixa ja que en el cas de pacte amb ERC al 2023 es posarà en marxa la renda bàsica universal per tota la ciutadania.
M’alegro de saber que els sondejos donen per feta la victòria dels socialistes a les municipals i a les autonòmiques però també m’alegro que Esquerra Republicana de Catalunya no descarti un pacte satisfactori i optimista que ja va existir en el passat amb amb el tripartit de Carod-Rovira, Saura i Pasqual Maragall.
Cal ser optimistes, treballadors pel retrobament dels catalans i les catalanes i entre tots hauríem de col·laborar per l’ordre públic, el respecte a la diversitat, millorar el sistema sanitari públic i potenciar les noves especialitats i graus a les universitats catalanes. A més hem de recuperar la força, la unitat de Catalunya, tal com expressa amb convenciment el Sr. Salvador Illa, que per ell aquest és un nou repte polític a la seva trajectòria de gestor públic, que va començar el 1995.
A més cal recordar que ell va ser ministre de Sanitat del Govern d’Espanya (gener de 2020-gener de 2021) i afortunadament va gestionar des de la primera línia la crisi sanitària provocada per la pandèmia de la covid-19 assumint la gestió del primer estat d’alarma; i va poder ser capaç de tancar la compra de vacunes; fer la prepararació del pla de vacunació; va treballar estretament amb les comunitats autònomes en la gestió de la segona onada i va continuar apostant per la cogovernança per fer front a la tercera.
Finalment aprofito per encoratjar a totes les candidates i candidats a les properes eleccions municipals de tots els partits polítics, agrupacions d’electors i sobretot en especial a la Lorena González i Dios (del grup de PSC-PSOE al Senat de Madrid) que si tot va bé acabarà sent la primera paera en cap a Balaguer dins d’un nou govern socialista. Crec que ens espera una llarga etapa de socialisme tan a nivell català com en el municipalisme, però amb certs dubtes sobre el que passarà a La Moncloa de Madrid.
Si guanyen els socialistes a la capital de La Noguera (Balaguer), ciutat emblemàtica i segona ciutat més gran després de Lleida, on he viscut gairebé tota la vida que compta amb un patrimoni que m’enamora, podrem fer realitat molts dels somnis de totes les persones que es senten de Balaguer i de retruc serem més feministes, ambiciosos, combatrem tota mena d’actes incívics i vencerem totes les estigmes i prejudicis cap a determinats col·lectius. A Lleida capital crec que això podria passar amb l’equip que presentarà en breu el que ja va ser alcalde, el senyor Félix Larrosa que podria acabar guanyant amb el suport d’ERC en el cas de no guanyar amb majoria, fet que li permeti governar novament a La Paeria de Lleida.
JOSEP-MARIA CASTELLS BENABARRE. Emprenedor, divulgador social, estudiant i fundador d’ElMercadal.cat