ROBERT MONCASI I PUIG
A la Fundació Nantik Lum, desenvolupen programes d’emprenedoria inclusiva i educació financera que permeten a persones en situació de vulnerabilitat o risc d’exclusió social millorar-ne les capacitats, generar ingressos sostenibles i prendre decisions econòmiques amb autonomia.
Dedica gran part del seu dia a construir aliances amb institucions públiques, privades i socials que multipliquen l’abast i la sostenibilitat dels projectes i gestionar un equip excepcional que fa possible que cada iniciativa tingui impacte real.
Lucia Medina creu en un lideratge proper i col·laboratiu, la motiva veure com els projectes adequats poden transformar vides i comunitats. Connecta amb els qui creuen en l’emprenedoria i l’educació financera com a palanques de canvi social.
Des del punt de vista de Lucía Medina, per què és important la gestió dels diners?
Els diners i l’economia formen part intrínseca del nostre mode de vida, comprem coses contínuament que permeten satisfer les nostres necessitats immediates o futures i així la nostra vida transcorre esquitxada de continus pensaments i referències als diners en tots els àmbits de la vida i no obstant quant de temps dediquem a pensar en la gestió dels diners? tenim els coneixements i les eines no només per treure’n el màxim partit sinó sobretot per aconseguir que ens permeti viure la vida que volem viure? o per contra, pensem en la nostra economia només quan enfrontem dificultats?
Segons l’Enquesta de Condicions de Vida (ECV) de l’INE el 2024, el 25,8% de la població espanyola es trobava en risc de pobresa o exclusió social, cosa que implica dificultats per cobrir necessitats bàsiques o mancar de recursos suficients per afrontar despeses imprevistes i el 35,8% de les llars va indicar no tenir capacitat per afrontar despeses. Aquesta realitat, és tossuda i es veu agreujada per una altra realitat encara més tossuda, la majoria de les persones a Espanya (més del 75%) no tenen els coneixements financers bàsics per gestionar adequadament les finances segons l’enquesta de competències financera realitzada pel Banc d’Espanya i per tant moltes vegades, per acció o per omissió arribem a situacions no desitjades en relació amb els diners.
Tot i que no podem fer màgia, comptar amb una bona educació financera que ens permeti gestionar les nostres finances adequadament ens permet prendre les decisions més adequades per a la nostra situació concreta. Això ens genera sensació de control i ens allibera de moltes preocupacions. Aquesta sensació és el que anomenem “Benestar Financer” que reporta benestar emocional i salut financera. A la Fundació Nantik Lum treballem cada dia amb persones que descobreixen que aprendre a gestionar els seus diners és una forma d’autocura: en millora la seguretat, l’autoestima i el benestar emocional. Quan entenem com es mouen els nostres diners, també entenem com millorar la nostra vida.
Les claus per enfortir la salut financera com a eina de benestar emocional, on trobar-les?
La Salut Financera fa referència a la capacitat de les persones de manejar adequadament els aspectes financers de les seves vides. Això inclou planificar ingressos i despeses i decidir que gastarem d’una manera conscient, la capacitat d’estalviar per tal de generar un matalàs financer que permeti fer front a imprevistos, saber quan i com endeutar-se, en definitiva, una bona salut financera significa tenir control i consciència sobre l’estat de la nostra economia familiar.
Com podem millorar la nostra salut financera per millorar el nostre benestar emocional? Doncs com en molts altres aspectes de la vida, com l’alimentació o l’exercici físic, millorar la salut financera no només consisteix a millorar els nostres coneixements, sinó sobretot a crear “hàbits financers saludables”. La clau és combinar coneixement, hàbits i buscar suport quan aquest sigui necessari.
Entre aquests hàbits alguns són quotidians, com ara registrar les despeses diàries, planificar les compres o proposar-se estalviar cada mes (encara que no gaire gent les practica). Altres són menys freqüents, però igual d’importants i tenen a veure amb la inversió i l’endeutament, abans d’emprendre qualsevol d’ells cal informar-se, remenar alternatives, definir l’horitzó temporal i el propòsit d’aquesta inversió o endeutament i prendre aquestes decisions plenament conscient i informat. Hi ha un hàbit que a Espanya és especialment costós que és parlar de diners, de les nostres decisions o de les nostres preocupacions per fomentar la interacció i l’aprenentatge i, finalment, aprendre a demanar ajuda i no sentir vergonya per les dificultats. Als nostres programes —com CREA Salut Financera o FARO— treballem precisament aquest enfocament integral: educació, hàbits i suport, perquè la salut financera i la salut mental van de la mà.
Si us demanessin consell o suggeriments per reduir l’estrès econòmic en famílies, què diria?
Primer, posar ordre: elaborar un pressupost realista, identificar despeses fixes i necessàries i establir prioritats (cosa que en la majoria dels casos dóna lloc a eliminar o posposar despeses supèrflues o despeses formiga).
Segon, cercar ajuda no intentar fer-ho sols. Deixar-se acompanyar per professionals pot fer una gran diferència. Hi ha entitats sense ànim de lucre, com Nantik Lum, que ofereixen aquesta formació i assessorament gratuïtament per ajudar les famílies a recuperar el seu benestar.
I tercer, canviar la mirada: formar-se i disposar-se a canviar hàbits i creences limitants i parlar obertament de diners a casa i fora de casa, ensenyar els fills i filles a comprendre’n el valor i normalitzar els errors financers. L’estrès econòmic es redueix quan sentim el control i reduïm la incertesa. Segons un estudi de la Universitat Pontifícia de Comillas, l’estrès financer sol portar a prendre decisions financeres pitjors, per la qual cosa insistim en la necessitat de buscar ajuda quan les circumstàncies ens superen i ens generin un gran estrès financer.
A més del que hem comentat, hi ha algun altre aspecte que consideri interessant remarcar?
Per descomptat, em sembla important recordar que no tot depèn de la gestió individual. L’educació financera és una eina poderosíssima i necessària per a totes les persones, i per això advoquem per un sistema educatiu que inclogui l’educació financera com a contingut obligatori, per uns productes financers transparents i equilibrats i per una publicitat sense lletra petita perquè no caiguem en falses promeses, especialment a internet. Però també necessitem un entorn que la faci viable: llocs de treball dignes, estabilitat i accés a serveis financers justos. Per això, des de Nantik Lum insistim en una mirada àmplia: treballem la capacitació personal, però també impulsem canvis estructurals i aliances amb empreses i administracions. Només així aconseguirem que la salut financera sigui realment un dret i no pas un privilegi.