Ja fa 3 dies, tornant cap a casa des de la Catalunya Nord, als rètols lluminosos que hi ha instal·lats a les autopistes, s’hi podien llegir avisos de problemes circulatoris els pròxims dies, que es programessin bé els desplaçaments previstos per estalviar-se problemes.
Evidentment, no s’hi deia res més, però ja avisaven que alguna cosa s’estava movent. Sense saber de què es tractava, vaig seguir conduint i pensant que, potser, només afectarien a les carreteres franceses. Ara fa uns minuts he sabut de què es tracta; per primera vegada, diria jo, els agricultors catalans i francesos tallaran carreteres per exigir als respectius governs que tots els productes que arribin de fora de la UE hagin de superar els mateixos criteris sanitaris per poder arribar a casa nostra i ser venuts als diferents comerços.
Lo primer que he sentit és vergonya aliena pels governs espaÑol i francès, que fa anys que permeten, jugant amb la nostra salut, aquest tracte de favor cap a països que pràcticament no fan passar controls sanitaris a la producció d’aliments (hi ha molta inversió catalana al Marroc que s’aprofita d’això).
I, lo segon, un petit llum d’esperança s’ha encès quan he sentit que els agricultors dels dos països uniran llurs forces per aconseguir bons resultats. Farien molt bé, els governs afectats per aquestes demandes, de fer lo mateix: unir forces i exigir que tota la UE apliqués a tots els productes forans, les normes que s’exigeixen aquí. La salut de tothom en sortiria beneficiada. Això ho tenim clar, els agricultors i la ciutadania. I els polítics, què faran? Vetllaran pel poble o per la seua butxaca?
Bona nit, gent bona !!
JOAN RAMON BUIXADERA