L’amor és a tot arreu i cada lloc té el seu. L’amor és el motor de la vida. Hi pot haver, i hi ha d’haver, amor en cadascuna de les activitats que realitzem, hi ha d’haver amor en cada relació amb els éssers amb què interactuem.
Evidentment que serà un amor diferent en cada cas. Amb major o menor intensitat, sempre hi haurà matisos que faran diferent un amor dels altres amors.
Generalment, quan parlem d’amor, quan pensem en l’amor, tendim a pensar en l’amor entre persones o animals de companyia. Això serà així, sobretot, els primers anys de la vida de les persones, perquè les relacions tenen lloc entre els membres de la família, l’escola o els jocs, bàsicament.
Sigui entre persones, sigui amb mascotes, cada amor és diferent i no resten l’un a l’altre. La pregunta “a qui estimes més?” no té resposta possible, només incomoda a qui l’ha de respondre.
Hi ha gent que té la sort d’enamorar-se de la feina perquè la fa sentir realitzada, perquè li permet tractar gent, li fa créixer l’autoestima, la creativitat. Quan es practica un esport, un pot sentir amor per aquell esport, on troba sentiments, sensacions, que no troba enlloc més. Cal ser curosos i tenir clars els àmbits i els amors que desperten l’esport i les persones per tal que ningú no se senti menystingut. El tracte amb les mascotes és tan íntim que pot arribar a sobtar algunes persones, que ho veuen des de fora i no ho poden acabar d’entendre.
Bona nit, gent bona !!
JOAN RAMON BUIXADERA