La titular dels bens, segons la sentència, era la Reial Ordre del Monestir de Sant Joan de Jerusalem de Sixena, mentre que la que va actuar com a venedora va ser la Reial Ordre del Monestir de Sant Joan de Jerusalem de Valldoreix. Es tracta, segons el tribunal, d’entitats religioses «diferents» dotades per tant «d’una personalitat jurídica independent».
Segons es recull en la interlocutòria, els bens en litigi formaven part d’un tresor artístic del Monestir de Sixena en la data en què va ser declarat Monument Nacional, pel qual el règim de protecció propi de la declaració «s’ha d’estendre també a aquest tresor artístic». Tot i així, la sala no comparteix la causa de la nul·litat, apreciada per l’Audiència d’Osca, i vinculada a la infracció de les normes de protecció del patrimoni històrico-artístic i a la consideració dels objectes venuts «com a bens fora de comerç».