Durant la pandèmia ens han estat mostrant sempre les estadístiques dels contagiats i els morts per covid-19, unes estadístiques que, tot i potser no ser les reals realment, són bastant greus i preocupants però … Què passa amb altres problemes causats indirectament per aquesta pandèmia?
Sí que és veritat que hem de tenir controlada la covid-19 i que els contagis i morts han de disminuir però en cap moment s’ha parlat o donat importància a altres problemes que ha causat i han afectat tant física com psicològicament a les persones.
Persones amb altres tipus d’infermetats que s’han fet més greus per no poder-les atendre com serien els casos del càncer, infermetats mentals, etc.
Pel que fa el meu text vull enfocar-me més als problemes psicològics i mentals que la pandèmia ens ha deixat o ens està deixant actualment.
El fet d’haver-se de quedar a casa o de només sortir per fer l’essencial i el sentiment que provoca en una persona que és sociable i que, per un motiu o l’altre, ha de deixar de ser-ho, és molt frustrant. Les persones som sociables per naturalesa, obligar-nos a deixar-ho de ser ens ha provocat que, fins i tot, comencem a ser més antisocials i només actuéssim com si fóssim màquines: casa – treball – casa.
El fet de no poder-te veure amb la família, ni la parella, ni els amics … de no poder donar un petó, una abraçada … de deixar aparcats tots els sentiments que donen totes les situacions expressades anteriorment ens estan matant de manera indirecta. El virus ens mata d’una manera directa fent-nos posant malalts però ens mata indirectament prohibint-nos fer altres coses que també són essencials pels éssers humans.
El fet de tenir contacte amb la gent i de relacionar-nos també hauria de ser un dret fonamental, no tots tenim la suficient força mental per passar una situació com aquesta, ni d’estar tant lluny dels estimats o de no poder-se veure durant molt de temps. Quantes famílies i parelles s’hauran separat per inactivitat? Quanta gent ho estarà passant malament ara i ningú es preocupa per ella? Quants estaran en depressió sense que ho sàpiguen? S’estan preocupant realment per totes les malalties que està deixant la covid-19 o només tenim covid-19 al món?
És molt complicat poder-ho controlar tot, ho sabem, però també sabem que cadascú ho viu d’una manera diferent i que no tothom pot permetre’s estar tancat dins de casa i ser feliç d’aquesta manera. La felicitat també és important per la vida d’un ésser humà.
Iván Zabal Thomas