El programa dona servei i atenció a joves del territori beneficiaris de Garantia Juvenil, amb l’objectiu de facilitar el seu retorn al sistema educatiu reglat o bé la seva incorporació al món laboral.
En la pròrroga 2020-2021 del projecte es treballa amb 426 joves repartits entre formacions tècnic-professionals (180), competències bàsiques (67) i competències transversals (99).
La directora del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya, Ariadna Rectoret, s’ha reunit aquest dijous amb les entitats del territori involucrades en el projecte UTE Noves Oportunitats a Lleida, un programa que, des que es va començar a implementar al territori l’any 2016, ha atès 1.400 joves.
L’acte s’ha celebrat al Palau de Congressos La Llotja de Lleida, on Ariadna Rectoret ha estat acompanyada per Josep Vidal, director general d’Economia Social, el Tercer Sector i les Cooperatives; Miguel A. Cruz Rodríguez, gerent i representant legal de la UTE Noves Oportunitats; Maria Jesús Marvà, cap del SOC a Lleida i l’Alt Pirineu i Aran; i Toni Bosch, vicepresident del Consell Comarcal del Segrià.
La presentació de les dades s’ha fet davant dels gerents de les deu UTE Noves Oportunitats de la demarcació, que són Inlingua Lleida (Segrià), Apunt-Talma (Garrigues-Pla d’Urgell), ACSER SCLL Centre de Formació Professional (Noguera), Associació Reintegra (Segrià, Noguera i Pallars Jussà), Sant Joan de Déu de les Terres de Lleida (Segrià), Prosec (Segrià), CTI-Centre Tècnic Ilerdense (Segrià), Associació Alba (Urgell-Segarra), New School II (Urgell-Segarra) i Fundació Privada Ilersis (Segrià).
Segons ha detallat Ariadna Rectoret, l’objectiu d’aquesta trobada ha estat conèixer de primera mà com s’està aplicant el programa a Lleida i planificar futures millores de cara a la nova pròrroga del projecte, prevista per a l’any vinent. El programa prioritza l’accés a joves d’entre 16 i 24 anys que han abandonat de forma prematura el sistema educatiu, ha explicat Rectoret, o que no han finalitzat amb èxit els estudis obligatoris i/o post-obligatoris i que en l’actualitat no tenen feina i “necessiten un cert acompanyament, de qualitat, personalitzat i amb garanties d’inserció”, més encara quan el col·lectiu de joves ha estat “el més afectat” per la crisi derivada de la pandèmia. En aquest sentit, Rectoret ha dit que “una de les grans apostes del Govern per a la propera legislatura en l’àmbit de l’ocupació és la inversió en programes de joves”.
De fet, el programa Noves Oportunitats al territori de Lleida es va posar en marxa l’any 2015 amb l’atorgament de la primera edició del programa per part del SOC a la Unió Temporal d’Empreses Noves Oportunitats Lleida, i des d’aleshores hi han passat uns 1.400 joves del total de 10.000 que ho han fet en el conjunt de Catalunya, ha precisat Ariadna Rectoret, que ha afegit que es un programa “molt testejat” i que ofereix un model plenament “consolidat” i amb “un èxit aclaparador”.
La UTE Noves Oportunitats Lleida es va crear a partir de la unió de 6 entitats socials i 4 centres formadors de la província, i així es va conformar un dels vuit Centres de Noves Oportunitats (CNO) de Catalunya. Des del CNO Lleida es treballa per donar servei i atenció a joves del territori beneficiaris de Garantia Juvenil, amb l’objectiu, doncs, del retorn al sistema educatiu reglat o bé la seva incorporació al món laboral.
En aquest sentit, i tal com a recordat Miguel A. Cruz, “portem molts anys amb aquest programa, i el de Lleida és el centre que abasta una major extensió territorial, ja que estem treballant en set comarques”. Cruz ha afegit que el programa és una “eina important” que ajuda a molts joves a ser útils per a la societat i a tenir capacitats, que és “el que ells volen”.
En la mateixa línia, Cruz ha apuntat que el programa és “vital per al desenvolupament dels joves, els hem de donar oportunitats per formar-se i tenir un futur esperançador”. “És un projecte que necessitem com a país”, ha afegit el vicepresident del Consell Comarcal del Segrià.
Aprofundint en les dades, Cruz ha assenyalat que al llarg dels anys 2018 i 2020 es van atendre 793 peticions (512 al Segrià) i derivacions de participants, dels quals 726 (95%) van poder definir un pla de millora un cop finalitzada fase d’orientació. Del total de joves que van finalitzar l’orientació, un 71,76% eren nois i un 28,24% noies. Per edats, un 69,65% eren joves de 16 a 18 anys, i es van fer 121 accions formatives.
A dia d’avui, en la pròrroga 2020-2021 del projecte en què ens trobem actualment, s’han atès 426 joves. D’aquests, 339 es troben en procés d’execució, per tant, realitzen alguna formació tecnicoprofessional o preparen proves per a un retorn al sistema educatiu, mentre que 52 joves es troben en procés d’orientació perquè s’han incorporat al programa durant l’últim període i 27 es troben inactius. També es compta amb 4 joves en fase de suport a la inserció, perquè durant el transcurs del programa han trobat un treball, i 4 baixes. Per comarques, el Segrià és la que compta amb més participants (271), seguit de l’Urgell (46), la Noguera (42), el Pla d’Urgell (40), les Garrigues (20) i el Pallars Jussà (8), mentre que en la distribució de joves atesos per entitats, Prosec és al capdavant (94), seguit d’Ilersis (73), Reintegra Lleida (61), Talma (60), Alba (46), Sant Joan de Déu (44), Reintegra Balaguer (40) i Reintegra Tremp (8).
D’acord amb les formacions que estem duent a terme, els i les joves que participen en el programa es troben repartits entre formacions tècnic-professionals (180), competències bàsiques (67) i competències transversals (99). Entre les primeres, al Segrià hi ha les d’auxiliar de reparació i manteniment (CTI i Sant Joan de Déu), operacions bàsiques de restaurant i bar (Ilersis), iniciació al món audiovisual (Prosec), gravació de dades (Inlingua) i auxiliar de construcció (Inlingua), entre d’altres, mentre que en altres comarques s’estan fent les d’administratiu (Noguera), nivell I de soldadura (Pla d’Urgell), rebosteria, cuina i sala (Garrigues) i tecnologies de la informació i comunicació 2 (Urgell).
Pel que fa a les formacions en competències bàsiques se n’estan duent a terme al Segrià, el Pla d’Urgell, el Pallars Jussà, a Noguera i les Garrigues, mentre que les formacions en competències transversals s’estan efectuant al Segrià, l’Urgell, el Pla d’Urgell i les Garrigues.