El Pons Lleida goleja, convenç i agrada en el primer partit de la temporada

El Pons Lleida supera amb nota el primer test d’aquesta temporada. I això no només és fruit de la pluja de gols que s’han vist al pavelló 11 de setembre de la capital del Segrià aquest divendres al vespre amb el contundent 6-2 que ha aconseguit davant el Shum Maçanet; que fàcilment podria haver estat encara de rèdit anotador més ampli. I és que també cal subratllar que l’equip ha fet tota una declaració d’intencions de seguir apostant per ser una formació extremadament ofensiva que pot tornar a liderar el rànquing d’anotadors de l’Ok Lliga d’aquesta temporada i fent-ho, a més, amb un joc molt vistós, del que tant fa vibrar i agrada als aficionats. I si tot plegat no fos prou, aquests mèrits s’han aconseguit alhora que es neutralitzaven les ocasions del rival en gran part dels 50 minuts d’aquest partit de la fase de grups de la XXI Frit Ravich Lliga Catalana.

A més, tot això ha arribat ben d’hora i és que el primer dels gols del partit i de la temporada ha estat molt matiner. L’ha signat Sebas Moncusí als 21 segons de joc. El jove de Cassà de la Selva ha finalitzat una ràpida contra gestada pels argentins Darío Giménez i Nico Ojeda. Paral·lelament els visitants no aconseguien donar amb la tecla per generar perill. De fet la seva primera arribada ha estat una contra del tot aïlla que, en un dos contra un favorable al Shum, ha acabat amb un penal provocat el llistat Nico Ojeda. Això ha succeït quan faltaven poc més de 7 minuts per arribar al descans. Roger Presas ha agafat la responsabilitat del llançament. Aquest l’ha aturat un Javi Sánchez que tant en aquesta com en les altres poques accions que ha hagut d’intervenir ha resolt amb seguretat.

Aquest cop anímic pels recent ascendits a Ok Lliga s’ha accentuat pocs segons després del penal errat quan Nico Ojeda ha situat el 2-0 al minut 19 en una acció vertiginosa de l’argentí que ha definit magistralment. I pocs segons més tard, de nou, Sebas Moncusí posava encara més distància a l’electrònic amb el seu segon gol al minut 21 que situava aquest just 3-0.

Llavors, els de la Selva s’han vist forçats a canviar radicalment el seu plantejament ofensiu. En veure’s per sota, amb aquesta gran diferència al marcador, i amb l’agreujant de no ser capaços de finalitzar cap de les jugades quan els tocava crear sense el format de contra, han optat pels llançaments llunyans. Així ho han fet el durant el que ha restat de primer temps, és a dir, dos minuts on, en tres ocasions, han provat sort amb llançaments exteriors. Un d’ells d’especial perill, un potent míssil que s’ha estavellat al travesser de la porteria defensada per Javi Sánchez. Però de gols, en aquest primer acte no se n’han vist més.

El segon temps ha començat precisament amb canvi sota els pals llistats. Dit d’una altra manera, això ha suposat el debut amb el Pons Lleida de Xavi Bosch que no ha tingut massa feina en els primers compassos de la segona meitat perquè ha seguit el persistent monòleg del Pons Lleida. Això sí, el porter lleidatà procedent de l’Alpicat s’ha hagut de lluir de valent en una clara contra d’un contra un que ha aturat esplèndidament i que ha estat ràpidament premiada amb l’aplaudiment unànime de la grada de l’11. El mateix Bosch tornava a mostrar la seva solvència sota pals en dues accions aïllades més del Shum als minuts 9 i 13.

Aquestes arribades dels gironins continuaven sent excepcions a la norma perquè qui no defallia en ser l’autor del guió d’aquesta obra era el combinat de la Terra Ferma amb el seu clar domini de tots els aspectes del joc. El Pons Lleida, que no només arribava, patinava més i de manera eficient, incansable i veloç, era també capaç de mostrar un ampli ventall de recursos ofensius que seguien fent patir de valent als visitants. El nou i just premi en forma de gol ha arribat en aquesta ocasió de l’estic de Darío Giménez. “El mago” s’ha encarregat personalment de recordar als que es podien haver despistat amb tanta lluentor, que ell continua sent un crack de talla internacional. L’argentí no només ha signat aquesta vistosa diana al minut 15 de la segona, sinó que també ha reforçat amb grans exemples la seva gran i merescuda fama de gran assistent amb serveis impossibles i vistosos que fan fer aigües a les defenses més sòlides.

La dinàmica de monòleg ofensiu blanc-i-blau amb l’afegit del control en defensa s’ha vist alterat durant uns instants a partir del minut 17. Tot plegat ha arribat de sobte arran d’una picabaralla del jugador del Pons Lleida Nico Ojeda quan discutia fortament amb un rival perquè considerava que havia sofert d’ell una forta falta clara i innecessària. El visitant s’hi ha encarat enèrgicament cosa que ha contagiat a l’instant a la resta de jugadors en pista, que s’han afanyat a afegir-se a l’acalorada discussió que es produïa a la divisòria del parquet.

Tot plegat s’ha frenat de patac amb el veredicte contundent dels col·legiats. Aquests han dictaminat que tots dos protagonistes fossin exclosos dos minuts mostrant-los-hi una targeta blava a cada un d’ells. Aquest corresponent tres contra tres de jugadors en pista ha permès per primer cop al Shum apropar-se més a la porteria llistada amb un joc més dinàmic i amb el consegüent perill que finalment li ha permès forçar la 10a falta del Pons Lleida. Aquesta directa que se n’ha derivat l’ha aprofitat el capità visitant Josep Hernàndez per inaugurar el comptador de gols del seu equip. L’execució brillant i potent del llançament no han donat cap opció al debutant Xavi Bosch.

Però al següent minut, al 19, s’han esvaït de patac les poques opcions de remuntada que s’havien pogut imaginar els integrants dels de la Selva. A més, això ha succeït amb idèntic procés i resultat. És a dir, els lleidatans han forçat una 10a falta del Shum que s’havia fet esperar moltíssim. Llavors el nou fitxatge dels d’Edu Amat, Martí Gabarró, ha fet gala de la seva expertesa en aquesta matèria dels llançaments de directes, cosa que situava llavors el 5-1 pel Pons Lleida. Ha materialitzat l’acció de manera extremadament vistosa, carregada de gran elegància, seguretat i sotilesa. No li ha calgut finalitzar amb un fort llançament, més aviat tot el contrari, cosa que ha accentuat la bellesa del primer gol d’aquest reforç que, precisament, era qui tirava la temporada passada quasi totes les directes del Noia amb un alt percentatge d’encerts, quasi d’un gol de cada tres intents.

I si aquesta galleda d’aigua freda que sofrien els gironins no fos prou dura; Sebas Moncusí, dos minuts més tard, l’accentuava quan situava el 6-1 a l’electrònic del pavelló alhora que signava el seu particular hat-trick. El gol ha arribat amb una altra bola aturada, en aquest cas en un llançament de penal que el jugador ha executat aplicant la nova normativa, aquella que ja no obliga a tirar de primeres. L’intent inicial l’ha aturat el porter del Shum però el rebot tornava a Moncusí que en la revàlida no fallava. A més el jove, lluny d’atabalar-se, definia magistralment, posant de nou de manifest el seu gran talent i la sang freda tot i tenir només 20 anys. I quan ja semblava que aquest 6-1 que arribava a poc menys de 5 minuts no es mouria, una errada en la construcció ofensiva dels blaus ha permès als rivals generar una contra que ha acabat suposant que Àlex Grau pogués maquillar el marcador a 1.30 pel final amb aquest definitiu 6-2.

De bon inici, els dos reforços de pista del Pons Lleida han mostrat el seu tarannà ofensiu, les ganes d’agradar, la voluntat d’agafar protagonisme i de contribuir al valorat ADN ofensiu i vistós de l’equip. Ambdós han trepitjat per primer cop el parquet de l’11 de setembre com a jugadors del Pons Lleida en un partit defensant aquest escut al voltant de l’equador de la primera meitat. I tant en Fabri Ciocale com en Martí Gabarró, han buscat porteria tan aviat com han pogut. I això no s’ha fet esperar gens. Ambdós han generat perill ben aviat a l’àrea rival fruit del seu talent personal però també de la sorprenent precoç entesa amb els seus nous companys d’equip.

De fet se’ls ha vist al llarg dels 50 minuts molt desacomplexats, batalladors però a la vegada espontanis i ordenats dins l’engranatge d’Edu Amat, com si a les seves espatlles duguessin ja mesos d’experiència amb aquest nou bloc humà. I és que ha sorprès a molts com de perfectament ubicats estaven de com han sabut, sense cap mena de dubte, sumar des del primer moment en aquesta aposta tan singular de l’equip; cosa que ha apreciat i valorat molt ràpidament l’aficionat llistat que era present en aquest partit d’entrada gratuïta.

Aquesta contundent victòria, a part de generar confiança a l’equip, permet viatjar a Calafell amb l’opció de classificar-se allà matemàticament per la final four d’aquesta XXI Frit Ravich Lliga Catalana si es guanya a aquesta pista dels del Baix Penedès. En canvi, de produir-se un empat en el que serà el segon duel de la temporada pel Pons Lleida, obligaria a mirar el diferencial de gols a favor i en contra d’ambdós conjunts per acabar dirimint qui supera la fase de la lligueta. Això sí, sempre i quant el Calafell s’imposés després a la pista del Shum en el partit programat pel 6 de setembre en terres gironines. En canvi, si els d’Amat cauen en aquest partit clau contra els vigents campions d’aquesta competició el proper dissabte 30 d’agost al pavelló Joan Ortoll de Calafell, haurien de creuar els dits perquè els verd-i-blancs punxessin a la pista del Shum i que, a més, el diferencial de gols entre tots tres desfés al seu favor aquest hipotètic triple empat a 3 punts. Aquest és un escenari complicat, però en cas de donar-se, la dilatada victòria podria acabar sent determinant per aquest accés a la final a quatre. Això sí, aquest marcador de mèrit podria quedar en paper mullat si la pluja de gols, la revés en aquest cas el Pons Lleida dissabte vinent en aquest partit de les 19.30.

En qualsevol cas, si es donés algun d’aquests hipotètics escenaris relatats i favorables als de la plana de Ponent, significaria que podrien estar presents a la final a quatre d’aquest torneig que enguany es disputa al seu pavelló per primer cop. La primera de les dues jornades d’aquesta final four compartirà nom pel que fa a data i lloc: l’11 de setembre. Llavors es jugaran les dues semifinals. En aquesta jornada de la Diada de Catalunya, es veuran les cares els guanyadors de cada un dels 4 grups que conformen aquesta lligueta buscant l’accés en partit únic a la final. Sobre la data d’aquesta, se segueix sense saber exactament quan se celebrarà. A hores d’ara es manté la incògnita de si finalment serà el dissabte 13 o el diumenge 14 de setembre. El que ho acabarà determinant són les possibilitats i necessitats dels horaris televisius per a la retransmissió d’aquesta buscada final a Lleida.

El partit entre el Pons Lleida i el Shum Maçanet ha estat el segon d’aquesta competició que s’ha jugat fins al moment enguany. El primer també s’ha disputat aquest divendres al vespre, però començava una hora abans que el dels llistats. Enfrontava el Voltregà i el Barça. Els osonencs ho han estat capaços de donar la sorpresa i han caigut per 5-7 en aquest partit del grup A.

S’han designat 4 grups amb 3 equips en cada un d’ells. Només qui acabi com a primer en la fase inicial de lligueta accedirà a la final a quatre. En aquesta es juguen només dos partits, és a dir, un sol cop contra cada rival. Els equips disputen un partit a casa i un a fora, a excepció del grup B, on l’Alcoi jugarà els seus dos partits a fora, cosa que farà que el Sant Just sigui l’únic conjunt que jugarà els seus dos partits a casa.

GRUP A: Barça, Caldes i Voltregà

GRUP B: Reus, Alcoi i Sant Just

GRUP C: Calafell, Pons Lleida i Shum

GRUP D: Igualada, Noia i Cerdanyola