El passat és passat; el present depèn de tu.

En aquestes dates, quan recordem persones que duem al cor, car un dia van abandonar el seu cos físic per romandre en un racó especial del nostre cor, hi ha una altra gent que s’esforça volent fe-nos recordar que malgrat un dia llunyà, també hi van ser, ja no hi són; alhora que es van esborrant del nostre record, si algun rastre encara en queda. Volen fer-se presents i mirar de recuperar una part del protagonisme que van perdre per sempre més.

Es tracta de gent fosca a la caça de la llum per compartir-la amb qui, avui, tenen a la vora o per omplir la seua solitud. La reconeixeràs perquè el seu discurs té una base negativa, disfressada de falsa positivitat. Frases com: “no estàs bé?”, “que et trobes malament?”,  “et passa alguna cosa?”, busquen lo contrari del que pugui semblar. Va formar part del teu passat i vol minar el teu present. T’ofereix una ajuda que no necessites, per superar un problema que no tens quan, en realitat, és aquella mateixa gent que viu en la foscor que va construir, és ella qui té el problema de mancança de llum.

S’acosten dies d‘enyorança, de dolç record. S’acosten dies d’atiar la flama de l’Amor dins teu; d’exalçar la memòria de qui et va ajudar quan ho vas necessitar, de retornar al present qui es troba lluny en l’espai i en el temps i de fer tornar, aquell sí, passat lluminós, a l’ara i aquí on transcorre la vida real. La decisió la prens tu, la pregunta te la poses tu i la resposta la trobaràs al teu cor.

Bona nit, gent bona !!